PopArb: al ritme del moment

ALOMA VILAMALAARBÚCIES E


l festival PopArb va cloure dissabte, després de dos dies de pop independent fet a Catalunya. En la seva sisena edició, va ser el segon any que el certamen va exhaurir entrades, fet que no és estrany a causa del moment dolç que viu el pop a Catalunya, i de la capacitat reduïda del festival (2.000 persones per dia). Mishima, Roger Mas, Delafé y las Flores Azules, els Amics de les Arts, Standstill i Sanjosex van ser alguns dels concerts més destacats. La majoria formen part de la mal anomenada nova fornada del pop-rock català, tot i que molts dels músics ja van cap als 30 i fa molts anys que piquen pedra amb els seus grups.
En són clars exemples Mishima i Sanjosex, amb tres discos cadascú. Tots dos actuaven al festival per tercera vegada, igual que el cantautor solsoní Roger Mas, que dissabte va oferir un concert amb les seves cançons més pop, adequant el repertori al festival i deixant aparcats els versos de Verdaguer de Les cançons tel·lúriques. El festival no tenia un cap de cartell clar, sinó un protagonisme compartit. Això sí, els grups més veterans van demostrar la seva capacitat de convocatòria i la bona salut del gènere, especialment Mishima, que va oferir un concert èpic, molt esperat pel públic. Sembla que, per fi, aquests grups que fa temps que treballen, poden pujar a l'escenari i somriure amb satisfacció davant d'un públic abocat, que coreja els seus temes. Altres formacions més noves també estaven encantades amb la resposta del públic, com La Brigada, que va deixar cantar algunes tornades del seu darrer disc als assistents.
El PopArb té com a valor afegit el ritme relaxat del festival (amb deu concerts divendres i una quinzena dissabte, cap de simultani) sumat a la capacitat limitada. És un luxe. Ara, l'organització pensa en ampliar-lo o organitzar més concerts amb la marca PopArb. Els assistents gaudeixen de música i tranquil·litat (que no són incompatibles), en un poble petit. El públic pot escoltar un DJ de renom com Txarly Brown a la piscina dissabte al matí. També té un encant especial l'escenari al costat del riu i envolatat d'arbres, el Gorg Nou, on dissabte a la tarda es va poder escoltar, gratuïtament, una de les sorpreses del festival: Very Pomelo, una formació que s'atreveix amb tots els estils i que va fer ballar el públic amb ganes.
El festival va mostrar una salut envejable tot i els moments complicats que viu la cultura, i una consolidació aconseguida sense renunciar en cap moment a la seva línia: valorant el que tenim a casa. Tal com van dir molts dels artistes que van pujar a l'escenari: "llarga vida al PopArb!"