Bashir Lazhar és una producció amb marca de la casa. Dirigida per Magda Puyo i interpretada per Pepo Blasco i Joan Alavedra la història crea una faula al voltant d'un refugiat algerià que emigra al Canadà. Allà intentarà obtenir l'estatut de refugiat polític però unes circumstàncies tràgiques el portaran a exercir de professor a una escola. L'obra es desenvolupa com un monòleg mitjançant el qual ens anem apropant a la intimitat i les reflexions del protagonista, tothora acompanyat per la música de Joan Alavedra que com un llenguatge paral·lel esdevé en un alter ego del personatge. La fusió de llenguatges caracteritza el desenvolupament d'aquesta peça que s'estrena també al Temporada Alta de Girona.

L'última producció de la Sala Beckett, amb la col·laboració del Temporada Alta de Girona, és un producte made in Beckett. El projecte neix d'un taller d'intercanvi entre textos dramàtics catalans i canadencs que va resultar en una sèrie de lectures dramatitzades entre les que hi havia Bashir Lazhar. La humanitat del text escrit per Evelyne de Chenelière va colpir especialment Magda Puyo qui va decidir portar-ho als escenaris.

Per fer-ho situa l'acció en un espai que ella ha definit com 'beckettià', 'conceptual', on es podria explicar eternament la història. L'espai es va enriquint amb el progrés de les explicacions del personatge que alhora s'enriqueix de la relació amb la música que, mitjançant instruments no gaire convencionals, va creant Joan Alavedra.

De fet la música, o més aviat la sonoritat, esdevé en una part del personatge principal. És un llenguatge més que serveix per explicar la seva història i que també rep el suport dels efectes sonors i lumínics. No en va Toni Casares, director de la Beckett, ha definit a Magda Puyo com un model 'd'escenificar propostes contemporànies, de convertir textos en llenguatges més complets'.

A banda de qüestions formals, la directora ha destacat que l'interès del personatge es deu a que es tracta d'una persona corrent que es troba en terra de ningú. Bashir és un supervivent que estima la vida amb humor i ironia malgrat trobar-se entre dues tragèdies. És un home que no accepta el fonamentalisme de cap de les dues societats on ha viscut i que aboga pel pensament lliure.

La història d'aquest immigrant serveix a l'autora per abordar una sèrie de temes com són les formes de control social de tota societat, sigui la que sigui, la llibertat del pensament i la dificultat de ser un home corrent en un nou país. Però tots aquests temes són tractats des d'un llenguatge planer i quotidià i exposats al fil de les reflexions que el personatge fa sobre la justícia.

Segons Casares, es tracta d'una obra 'valenta' perquè compara tragèdies, la que ha portat a Bashir a emigrar i la que pateix en el seu nou destí, i pren partit. L'obra no escatima judicis morals i ètics i és, segons Puyo, teatre polític que s'elabora a través d'una faula.

Bashir Lazhar, de l'autora canadenca Evelyne de la Chenelière, es podrà veure a partir del 22 d'octubre a Girona i del 28 del mateix mes al 21 de novembre a Barcelona.