Alba Victòria Nadal passa uns quants dies de vacances a Sant Fruitós de Bages, el poble que la va veure néixer fa 26 anys. La jove ballarina viu i treballa a la capital de Dinamarca, Copenhaguen.

On va estudiar?

De petita anava a La Salle, a Manresa. Als 4 anys també em vaig apuntar a l'escola de dansa de l'Olga Roig.

Per què va fer dansa?

Com a molts infants, els meus pares ens feien fer als meus germans i a mi cursos extraescolars, com classes d'anglès, judo, natació i dansa. El judo el vaig practicar poc temps, l'anglès m'agradava, i la natació m'anava força bé, fins i tot competia. El ballet era l'activitat que més m'atreia de totes quatre fins que va haver-hi un moment que vaig haver de prioritzar i escollir: o dansa o natació.

I així va començar la seva carrera en el món del ballet?

Al cap d'un temps, l'Olga va veure que tenia talent per a la dansa, i em va portar a l'Institut del Teatre. Em van acceptar i ja vaig començar a segon. Durant tres anys vaig estudiar a Barcelona, i un estiu vaig fer un curset a Madrid amb el Víctor Ullate. Un dia em va veure ballar i va dir-me que volia que em quedés a la seva escola.

Havia d'anar a Madrid?

Aquest va ser el primer dilema, ja que a l'Institut del Teatre al final obtenia un títol oficial i amb l'Ullate no, perquè era una escola privada. Tenia 12 anys, i vaig decidir anar a Madrid, valorant que hi havia un nivell molt més alt en ballet clàssic. Van ser 5 anys vivint en un residència i estudiant, i vaig participar en les gires de la companyia com a suplent. Un dia, a Segòvia, vaig fer una audició per al Royal Ballet School, els va agradar i em van becar per a un any.

Cap a Londres ...

Sense pensar-m'ho! La Royal és una de les millors escoles de dansa del món. Quan vaig acabar tenia 18 anys, i aleshores podia passar a la Companyia de Ballet. La directora em volia contractar però em va dir que la noia que havia de substituir finalment no marxava, i no em va quedar més remei que tornar a casa.

Va passar moments difícils?

Una mica sí. Va ser una temporada inestable, però un dia, cercant audicions, vaig rebre una notificació que el Royal Danish Ballet de Copenhaguen buscava ballarines. Així que vaig agafar un avió i... cap a Dinamarca. Una nit vaig fer l'audició i el subdirector em va dir que feia per al lloc, però ho decidia el director, i havia d'esperar-me l'endemà. Li vaig dir que tenia el bitllet de tornada i no em podia quedar. Ell va dir que no em preocupés, que ells canviarien el bitllet i em pagarien l'estada. Vaig fer el càsting per al director, li va agradar i vaig entrar a la companyia, on fa 7 temporades que treballo.

Quin contracte li van fer?

Un contracte permanent, com si fos una funcionària, amb la jubilació als 40 anys. Tot i així, si vull marxar o canviar de companyia, tinc la possibilitat de fer-ho.

Com és un dia a Copenha-guen?

Començo la jornada laboral a les 10 del matí, amb entrenament fins a les 11.30 h. Després, fins a les 16 h, assaig. A vegades fins a les 18 h, però aleshores m'ho paguen a part. I a les 20 h, actuació. Fem una mitjana de 3 a 4 funcions setmanals. Entro al teatre a les 9 i en surto a les 11 de la nit.

Fan gaires gires?

Cada temporada, una. Ara fa poc vam ser als Estats Units, i vam actuar a Orange County, San Francisco, Washington i Nova York. Hem estat al Japó, a la Xina...

Sempre ballen clàssica?

Nosaltres som una companyia clàssica amb un tradició important de l'estil Bournonville, que és el que dóna identitat a la nostra companyia. Forma part del corrent romàntic. És un treball molt de bateria i de salt. És especialment dur per als bessons. Cada temporada, acostumem a representar un parell de ballets d'aquest estil per mantenir la tradició, però a més a més ballem un ampli repertori de clàssic i neoclàssic. També vam fer coreografies contemporànies, però depèn del gust de cada director.

Canvien sovint de director?

Cada quatre anys hi ha eleccions per escollir-lo.

La respecten, les lesions?

Evidentment. Passes moltes hores treballant amb el teu cos. Jo, de més joveneta, n'havia tingut, i en dues ocasions vaig haver de passar pel quiròfan. Amb l'experiència, coneixes més bé el teu cos, saps quines parts has de treballar més, i et vas fent més forta. Durant les dues últimes temporades he tingut la fortuna de no patir-ne cap.

Fa alguna dieta específica?

No. Per estar bé has de menjar de tot. De beure, molt poc alcohol, i de fumar, gens. Hi ha molts ballarins que beuen i fumen, però això té les seves conseqüències. El ballet és molt físic i alhora molt sentimental, en el ball has d'explicar una història, i passa que en un moment donat has de fer una variació rapidíssima, de salt i de gir, i de sobte has de quedar-te quieta i explicar la història amb mim. Aleshores dónes batzegades al cor, ara fort, ara suau, després lent, i l'oxigen de dins els músculs és molt actiu i inactiu, i en aquests exercicis i canvis és nota si fumes.

Com veu l'estat de la dansa al nostre país?

Tal com està ara, jo no torno, però malgrat tot estic esperançada perquè veig que hi ha un cert moviment. Però encara li manca molt suport, a part de la situació de crisi actual. A la gent li agrada el ballet, però costa molt que qui pot ajudar o patrocinar aposti per la dansa. A Dinamarca estic molt bé i faig un creixement professional.

S'enyora?

De la família i de la terra, sí. Penso que és un sentiment normal i sa. És curiós, però com més gran et fas, més t'enyores. Des dels 12 anys que sóc fora de casa, i al principi ho passava molt malament. Ara enyoro les coses d'aquí, però d'una altra manera, és un sentiment de pertinença a les meves arrels i a allò que m'estimo, però no és ni traumàtic ni limitant. Em sento afortunada de tenir dues cases.

Quines altres aficions té?

Estudio Humanitats a la UOC, tres assignatures per any. També faig ioga, concretament Bikram Yoga i, evidentment, m'agrada gaudir de la meva vida social.

S'ha acostumat al fred?

No t'hi acostumes mai. Ho accepto i procuro abrigar-me el millor que puc, però jo sóc de calor.

Però el país està preparat per a les baixes temperatures.

Sí, i tant. Jo em desplaço en bicicleta, encara que nevi.

Quin consell dóna a un nen o una nena que vulgui fer dansa?

Sobretot, que l'estimi. La dansa és el meu mitjà d'expressió, i si no l'estimes i la respectes no l'entendràs mai. La dansa és molt viva, i és una art que combina moviment, expressió i sentiment. Per a mi, és una passió.

Ha plorat ballant a l'escenari?

Sí. He plorat. Depèn del ballet, del que hagis d'interpretar i de les sensacions que et transmeten els altres companys.