Joan de Miquel va ser el gran de vuit germans, fills del doctor en medicina Gabriel Miquel i de Maria Peres. Nascut l'any 1669 a Solsona, va ser un ciutadà compromès, va exercir l'ofici del pare i es va destacar com a austriacista convençut durant la guerra de Successió, va participar en l'alçament vigatà del 1705 i va assolir el grau de tinent coronel de cavalleria. Però alguna cosa important va canviar en la seva vida perquè el gener del 1709 es va reunir en secret amb representants borbònics per trair el seu bàndol. L'esbós biogràfic de Joan de Miquel i el d'un centenar més de protagonistes del conflicte que va acabar amb la caiguda de Catalunya sota les tropes de Felip V configuren el llibre Els herois del 1714 (Editorial Base), que publica l'historiador bagenc Francesc Serra (Navarcles, 1977)

De Miquel va conspirar però el van descobrir i el van empresonar, es va escapar, va demanar suport a Felip V sense sort i va tornar a les files austriacistes. El dissortat va morir el 4 d'agost del 1713, el mateix dia que els borbònics van ocupar Solsona. Una figura així... a quin bàndol l'hem de col·locar?

Jo he volgut fugir de la separació rígida entre bons i dolents. De fet, no em volia mullar tant en el títol, perquè això de titllar d'amics i enemics... N'hi ha que van canviar de bàndol...

Qui hi ha al llibre?

Militars, polítics, eclesiàstics, gent de la cultura... Però amb uns límits. Entre els militars, només de tinent coronel en amunt; si no, hi hauria d'haver posat molta gent.

De Rafael Casanova i el general Josep Moragues ja se sap tot?

Dels personatges més coneguts de la guerra de Successió no n'he dit res de nou que sigui especialment rellevant, però en el cas de Moragues he trobat una dada que es desconeixia, la data de la mort de la seva primera dona, Cecília de Regàs, que va traspassar el 24 de gener del 1711 a Castellciutat i va ser enterrada el convent de Sant Agustí de la Seu d'Urgell.

Una feinada ingent. Sobretot d'arxius?

Hi ha molta recerca d'arxius, però també he buscat en publicacions com les Narraciones históricas, de Francesc de Castellví. També m'ha estat de gran ajuda la pàgina web 11setembre1714.org, on ja hi ha part de la feina feta. Un dels aspectes més interessants del llibre ha estat poder descobrir connexions entre personatges.

Entre els militars biografiats hi ha Josep de Peguera i de Cortit. Explica que "probablement" va néixer a Manresa ... no ho pot assegurar?

En Peguera va arribar a tinent coronel de cavalleria el 1705, i després que Barcelona caigués a favor de Carles d'Àustria va ser ascendit a coronel d'infanteria del regiment de la reina. No em consta cap document que certifiqui que va néixer a Manresa, també podria haver arribat al món a Cervera, ja que la família materna procedia del castell de Gra, a la Segarra. Però el seu pare va ser Jordi de Peguera i Guilla, donzell de la ciutat de Manresa.

Peguera va ser un austriacista destacat però va sobreviure a la repressió posterior a l'Onze de Setembre del 1714. Per què?

Peguera va participar en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic i després li van confiscar els béns, però no va morir fins al 1729. Va haver-hi combatents austriacistes que es van acollir a indults i no van ser executats. Ell va conservar les propietats i els seus hereus també. Es va escapar de la repressió.

Un altre manresà biografiat és Ignasi Picalqués de Viladoms. Li dedica quatre pàgines. Senyal que va ser algú destacat?

De Picalqués, en tenia força material perquè vaig fer una recerca per a la revista Dovella. Vaig buscar a l'Arxiu Comarcal de Manresa, en els protocols notarials, i també a l'arxiu d'Olot, perquè va viure a la capital de la Garrotxa. L'Ignasi va ser fill de Maurici Picalqués, candeler de cera, i Mònica Viladoms, filla d'Olesa de Montserrat, en aquell moment vídua de dos matrimonis. El 1693 va ser nomenat capità d'infanteria d'una de les companyies de la ciutat de Manresa alçades per combatre les tropes franceses en la guerra dels Nou Anys (1688-1697).

I durant la guerra de Successió?

El 1702 va arribar a sergent major en el regiment d'infanteria del coronel Manuel de Llobet, un dels quatre regiments que Felip V va formar a Catalunya.

Va lluitar, doncs, a l'exèrcit borbònic?

Però després de produir-se l'alçament austriacista es va passar de bàndol perquè a l'inici del regnat de Carles d'Àustria va ser nomenat sergent major del regiment de la Reial Guàrdia Catalana. El 1706 va rebre el títol de cavaller, i un any després va ser ascendit a general de batalla i nomenat governador de Girona i de les fronteres del Rosselló. Picalqués va morir el 1723 havent assolit la graduació de tinent general de l'exèrcit de l'emperador Carles.

Tot un personatge, doncs.

I el seu germà Francesc va lluitar a favor de Felip V... no era gaire normal que això passés dins d'una família. Sobre aquesta gent hi ha una notícia ben curiosa: en el testament de la mare, del 1710, s'explica que l'herència serà per a aquell qui es trobi al costat del rei en el moment que ella mori.

Això és ser pràctic, certament. Creu que hi haurà moltes localitats del país que descobriran els seus herois del 1714 gràcies a aquest llibre?

He intentat abastar el màxim de territori. Estaria bé que gràcies a això es puguin preparar homenatges als lluitadors catalans. El 30 % de la feina ja la tenia feta perquè vaig tractar el tema al llibre La darrera victòria de l'exèrcit català: la batalla de Talamanca (Farell, 2009).

Falta un any i mig per a la commemoració dels 300 anys de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes de Felip V. Creu que el país sabrà explicar-ho?

No em fa por això, perquè crec que al capdavant de la commemoració hi ha gent que treballa amb rigor. La línia oficial és la de dir que, amb la guerra de Successió, Catalunya va perdre la independència. És el mateix discurs que ja s'emetia aleshores. Manresa va tenir un gran incendi a mans dels borbònics, que va afectar mig miler d'edificis, el 13 d'agost del 1713. A la Gazeta de Barcelona d'aquells dies hi podem llegir com la devastació de la ciutat va ser considerada com un atac a Catalunya, com la voluntat de destruir-la. El discurs era contundent.

Així doncs, confia que ara també ho serà?

Jo en tinc el convenciment, sempre que no passi res que faci que s'arruguin i rebaixin el to. Si els que estan al capdavant no hi posen traves, el discurs serà la realitat històrica. La voluntat és internacionalitzar la commemoració. El nou equipament cultural del Born, a Barcelona, acollirà una exposició per explicar com era el món l'any 1714, pensada sobretot per als visitants de fora de Catalunya. La guerra de Successió va ser una guerra mundial, liderada pels anglesos i els francesos.

Un plantejament que evitarà que ens mirem massa el melic?

Vam començar a perdre la guerra quan els anglesos es van retirar, no vam ser els únics actors.