La Cerdanya ja té el seu crim (l'assassinat de l'odiat terratinent Jaume Bernat); els seus investigadors (el sergent J. B. Silva i l'advocada Kate Salas); la culpable massa evident (la Dana Prats) i la seva novel·la negra (Ulls de gel). Qui ha decidit transformar l'idíl·lic paisatge cerdà en un escenari de secrets és Carolina Solé (Sabadell, 1966), que debuta en la literatura editada per Planeta i Columna. Ulls de gel és una novel·la per la qual desfilen els escenaris de Puigcerdà, Bellver, Pi, Alp, Mosoll, Das, Santa Eugènia... d'una escriptora formada a l'Ateneu Barcelonès que ha canviat la seva condició d'empresària per la literatura. Solé se suma a la nòmina dels escriptors del país que han decidit escampar els crims per escenaris rurals.
Per què la Cerdanya?
Necessitava un entorn en què l'ambició desmesurada per la terra fos creïble i això només ho donen els llocs rurals, on la terra ancestralment marca la diferència entre la supervivència o no de les famílies. A més, em calia una societat de difícil accés, tancada i on els pecats no prescrivissin... I això és propi dels pobles petits o zones una mica aïllades, on tots es coneixen i la memòria és eterna.
I per què una novel·la de gènere negre per al seu debut?
La novel·la negra està farcida de situacions on pots dur els personatges al límit, que els fa reaccionar per instint. Jo volia posar-los contra les cordes i així mostrar la seva veritable naturalesa.
Una excusa per parlar del mal?
I tant. És la millor eina per fer-ho que he trobat.
Què li ofereix la Cerdanya? Contraposar llum i foscor?
Exacte. La llum de la novel·la és l'escenari, la vall més ampla i lluminosa dels Pirineus. La foscor, l'ànima turmentada d'alguns dels personatges i les traïcions i greuges pendents de pair en les famílies.
Traslladar el gènere de les grans urbs a escenaris més rurals i inèdits és una manera de 'normalitzar' el gènere?
Sí. El crim pot passar a tot arreu. A més, els entorns rurals donen molt joc i fan creïbles personatges que en una ciutat no ho serien.
Diu que voldria traslladar i renovar la novel·la de gènere mediterrània prenent com a base la nòrdica. A la novel·la negra nòrdica el mal sempre es cuina a casa, com a Ulls de gel.
Bona frase. El mal es cuina a casa... És tan cert com que la infantesa que hem viscut determina el tipus d'adults que arribarem a ser. Si canviem "renovar" per donar-li un toc personal, més costumista i on les emocions i accions dels personatges s'acostessin més al nostre caràcter mediterrani, seria la definició justa.
A Ulls de gel s'inventa el Consell Regulador de la Cerdanya, que fa i desfà en matèria urbanística. Basat en una realitat sense nom?
A tots els llocs de difícil accés hi sol haver alguna institució que fa aquest paper. En aquest cas és completament ficció.
El tòpic del terratinent dolent, del caciquisme, és clau en la seva novel·la. Els cerdans assenyalaran algú amb el dit?
Sóc una estiuejant enamorada de la Cerdanya. Fa anys que hi vaig i sempre gaudeixo molt el temps que hi passo. Conec els veïns de la zona però no tant per saber aquestes coses. A més, penso que és millor inventar que saber, així res no et condiciona i pots fer volar la imaginació lliurement.
Amb el personatge de la Dana introdueix la saviesa ancestral de les dones. És una picada d'ullet a la tradició?
I tant. Fa segles la Cerdanya era famosa a tot Europa per la varietat de plantes medicinals que hi creixen. Les característiques de la vall, envoltada de muntanyes tan altes i a menys de cent quilòmetres del mar, la converteixen en un indret molt especial. De fet, una de les farmàcies més antigues d'Europa és a la Cerdanya. Hi ha un munt de tradicions riques que hem de fer conèixer als nostres fills abans no es perdin.
Per què va pensar en dos personatges com Salas i Silva?
Volia una dona lluitadora, del segle XXI, jove però dura i sense massa escrúpols... però a qui tornar a la vall sacsegés alguna cosa per dins: podrien ser uns valors morals que ha perdut en els anys treballant en una empresa molt competitiva. Ell havia de ser un peix fora de l'aigua, com són tots els urbanites que se'n van a treballar a llocs rurals, on costa tant fer-se un lloc social i professional.
Silva i Salas tenen llarg recorregut. Ulls de gel neix amb vocació de ser una saga?
Un cop acabada la novel.la, sí. Temo que vull explicar més. I tinc la sort que els lectors em diuen que ells també.
I dels lectors cerdans, quines impressions n'ha rebut?
Molt positives. Tot un luxe.
Amb quins ulls mira ara la Cerdanya?
Sempre la miro amb els millors. M'agrada moltíssim passar-hi temps, el clima, la gent i el cel. És espectacular.
Imaginació o successos dels diaris?
Tot! No podem deixar perdre res.
Infusió o copa?
Cafè, amb mesura. (I molta xocolata negra)
El millor atribut de la seva heroïna i del seu heroi?
El que comparteixen, són bona gent, encara que de vegades facin coses que no els deixen en gaire bon lloc.
Camilleri o Camilla Lackberg?
Segons el dia.
Si Agatha Christie no hagués existit...
No coneixeríem en Poirot!
Qui mata millor, els homes o les dones?
Els intel.ligents.
Triï: verí, ganivet de cuina o pistola?
Sempre el verí.
Som bons o dolents per naturalesa?
Bons, bons i bons... Però la vida ens espatlla.
