L'arrel de La cosa més avorrida del món té a veure amb el desaparegut director manresà Joan Soler (1962-2014). En un concert benèfic a favor de l'ONG Jal, de la qual el cineasta era el responsable a Manresa, hi va participar el Cor Vivaldi, una formació amateur amb la qualitat i el prestigi dels professionals, que enguany celebra el seu 25è aniversari. A aquell concert hi va assistir el manresà Carles Muñoz Gómez-Quintero, director de fotografia, editor i guionista, i company de Soler des dels inicis de la productora Cinefilms. Ell i Christina Pitouli, periodista i documentalista grega, van quedar fascinats pel cor infantil i juvenil, i pel seu director, Òscar Boada. I van decidir que els convertirien en els protagonistes d'un llargmetratge documental. Era el Nadal del 2012.
L'abril del 2013, amb la complicitat i el material de Soler ("si no no haguéssim pogut començar", diu Muñoz), van posar fil a l'agulla i durant sis mesos van fer un exhaustiu seguiment del cor, fins a la seva participació en el prestigiós Certamen Internacional de Cant Coral de Tolosa, el novembre passat. Per a la postproducció necessitaven un mínim de 4.200 euros que ja han obtingut a través de la plataforma Verkami. Els ha sobrat 21 dies però continua activa: "sempre podrem oferir més als qui ens han fet confiança", explica Muñoz, que amb Pitouli codirigex el documental.
