No és veritat que, com fa la dita, segones parts mai siguin bones. La basílica de Santa Maria d'Igualada va hostatjar ahir a la tarda la reedició de la interpretació de l'oratori Mil Anys, que el març del 2004 es va estrenar amb un èxit esclatant. Una dècada després, la peça que va escriure Antoni Dalmau i va compondre Valentí Miserachs va repetir la capacitat de convocatòria i no hi va haver prou bancs ni cadires per donar cabudes a tothom qui va passar per caixa per escoltar un espectacle musical que va fer pujar a escena a la vora de cent noranta músics i cantants. L'expectació generada va justificar la magnitud de l'esforç. Un triomf rotund.
El papa Silvestre II guiava les passes de la cristiandat l'any 1003 quan en un territori fronterer de la Catalunya Vella hi havia una cape-lla dedicada a la Verge en l'indret conegut amb el topònim d'Aqualata (aigua extensa). Mil anys després, els ciutadans de la ciutat d'Igualada van respondre a la crida i van omplir el temple on els segles va acabar convertint aquell menut cenacle de fe i devoció per escoltar una composició musical creada per commemorar el Mil·lenari de Santa Maria.
