Quatre pintors, quatre amics, quatre companys d'aventures. Deu anys després de la seva mort, Josep Vila Closes va tenir ahir al Centre Cultural del Casino un dels millors homenatges que se li podien retre. Envoltats dels quadres que formen l'exposició sobre la seva trajectòria, s'hi van reunir quatre artistes bagencs que van compartir molts anys de les seves vides amb l'il·lustre pintor manresà.
Joan Sallent, Jaume Casacuberta, Josep Maria Massegú i Agustí Penadès van fer una bona tertúlia sobre l'obra, els records i les experiències viscudes juntament amb Josep Vila Closes. Ho van fer amb la presència de la seva vídua i de les seves filles, i d'una quarantena de persones que no es va voler perdre la cita.
Els amics de Vila Closes van parlar de la seva obra, impressionista, que immortalitzava exactament la posició, la llum i el color d'un paisatge. Però el que van sortir sobretot a la llum va ser un munt d'anècdotes que van viure amb ell quan viatjaven per Catalunya pintant i participant en concursos. Des de l'enfrontament dialèctic que va tenir amb un policia de Sant Vicenç de Castellet perquè no li volia deixar-se endur les seves pròpies obres fins a les llar- gues estones que es passava treballant a ple sol, al mig de l'estiu, per poder pintar aquella imatge que la seva retina havia captat des d'una ubicació exacta. O les mirades curioses dels veïns rere la persiana quan es posaven a fer anar els pinzells en un poble foraster, o quan encertava els premis d'un concurs. I, sobretot, van destacar les grans amistats que aconseguia fer i retenir. "En els concursos de pintura ràpida, quan ell guanyava, tothom l'aplaudia sincerament. Si guanyava un altre, sempre hi havia més problemes de gelosia", recordaven els amics.
