Ha plogut molt des de l´última vegada que una de les bandes insígnia de l´anomenat rock català dels anys 90, Sopa de Cabra, va trepitjar Manresa. En un ja llunyà 31 d´agost del 2001, fa exactament quinze anys, Gerard Quintana i companyia oferien un concert al Congost, dins dels actes de la festa major de la ciutat. Aquell mateix any, la banda se separava i els diversos components enfilaven camins per separat. Fins que, l´any 2011, els joves rockers es van retrobar per celebrar amb tres concerts els 25 anys de la creació del grup.

Sigui per l´èxit total de públic o perquè tornar-hi els va despertar altre cop les ganes de l´inici, els Sopa van decidir obrir definitivament una segona etapa com a conjunt amb una minigira anomenada 3, 2, 1... que enguany ha arribat al moment zero amb l´enregistrament i publicació d´un nou disc, 'Cercles' (2016).

Ara el presenten arreu del territori, i una de les parades obligades d´aquesta nova aventura era, sens dubte, Manresa, on el públic els espera amb candeletes. Tant, que les entrades per a l´únic concert que van oferir, divendres, al teatre Kursaal, es van exhaurir dies abans.

Aquests són els moments clau de les anteriors visites del grup a la ciutat.

1989: El primer concert i un descobriment per a molts

La primera vegada que Sopa de Cabra va actuar a Manresa va ser el dia 8 d´octubre del 1989, en un concert a la Pista Castell organitzat per l´associació cultural Bloc. Joan Morros, llavors responsable de l´entitat, recorda que en aquells moments els gironins eren encara una banda força desconeguda arreu del territori. De fet, feia només tres anys que havien nascut, i els diaris de l´època els qualificaven com un conjunt espontani, molt directe, que a diferència d´altres no cantava en català de forma militant. «Nosaltres, a Bloc, encara érem molt novatos organitzant concerts. Finalment, el setembre del 89 vam decidir contractar una banda que, segons els més joves de l´associació, era molt seguida per terres gironines i se li augurava un futur prometedor. Feien rock i el feien en català, cosa força inusual a l´època, i s´estaven posant de moda».

Aquell dia, els teloners de l´actuació -que va reunir entre 300 i 400 joves- van ser els manresans Pamtusiambuno (un nom peculiar que volia dir «pa amb tomàquet sí, hamburgueses no»). Nascuts a l´entorn d´un Mijac l´any 1986, el conjunt estava format per un grup d´amics que feia rock reivindicatiu d´una línia més alternativa i s´ho passava bé tocant. Els membres eren Joan Cayuela (guitarra), Agustí Fíguls (guitarra i veu), Toni Ubieto (baix) i Jordi Datzira (bateria). «No ho recordo gaire, sé que en aquells moments Sopa de Cabra no era un grup gaire conegut. Estaven de moda, però no era una banda consolidada», explica Cayuela, productor musical i audiovisual i un dels responsables de la sala Stroika.

«Llavors nosaltres fèiem moltes actuacions, i també havíem tocat amb Umpah-pah. Teníem relació amb la mateixa discogràfica dels Sopa, Salseta Records, i des de Bloc ens van proposar ser-ne els teloners. Tot i així, recordo que els nostres instruments eren més bons que els seus. Ells anaven més justets, i ens van demanar si podien tocar amb la nostra bateria i es van interessar per un dels nostres amplificadors», recorda.

Un altre dels exmembres, Toni Ubieto, afirma que «jo estudiava a Barcelona, i la gent de Girona en parlava. Deien: hi ha un grup molt bo que es diu Sopa de Cabra, però a la majoria no ens sonava el nom». Per a Ubieto, «haver estat teloners seus és una anècdota que, quan passa el temps i veus que s´han fet famosos, fa gràcia recordar i explicar als fills». Tot i així Cayuela assegura que el dia del concert no hauria apostat que 30 anys després encara es parlaria de la banda gironina: «era un grup de rock força normal. Tenien bones cançons, fins i tot versions molt ben fetes, i Thió era un bon compositor. Però també van aprofitar uns anys en què el rock català va tenir molta empenta. A mi, abans d´aquell concert, em sonava alguna cançó, com 'L´Empordà'».

Aquella primera visita a Manresa va ser la carta de presentació d´una banda que fins un temps més tard no va viure el seu moment àlgid. La relació entre Pamtusiambuno i els Sopa va continuar, explica Cayuela: «hi va haver bon rotllo; amb el Gerard [Quintana] no vaig perdre-hi mai el contacte i vam fer-los de teloners alguns cops més, a Girona».

1991: El segon concert, una visita multitudinària

«Un gust agredolç». Amb aquesta expressió coincideixen a definir la sensació amb què van quedar dos dels membres de Fabius Cata, el conjunt manresà teloner que va actuar juntament amb Sopa de Cabra en la segona visita de la banda gironina a la ciutat, el 6 de juliol del 1991, a la plaça del Milcentenari. La cita, organitzada també per l´associació Bloc, es va produir dos anys després del primer concert, i en aquells moments la situació era totalment diferent. El grup havia fet un «salt espectacular», en paraules de Joan Morros, i havia passat de ser relativament desconegut a explotar juntament amb tota l´escena del rock català.

Tant és així que, aquell dia, i a diferència del primer cop, el concert va ser multitudinari. Abans de l´actuació ja s´havien venut més de 3.000 entrades i, finalment, entre el públic s´hi van reunir 4.000 persones -amb molts joves i adolescents que s´estrenaven com a assistents en un concert així. Va ser un dels espectacles més massius que s´han fet mai a la ciutat de Manresa.

«Per a nosaltres, les condicions no van ser bones», recorda Xavier Serrano, membre de Fabius Cata. «Tocar a casa, davant de tanta gent, va ser una cosa extraordinària, una gran oportunitat, però vam tenir molts problemes tècnics. Fallaven uns cables, i les proves de so van ser eternes perquè els van haver d´anar a buscar. Vam fer el que vam poder, però va ser força desastrós i no en tenim gaire bon record. Vam quedar amb la sensació de no haver pogut gaudir-ho». Hi coincideix el seu company Jordi Ribot: «tècnicament ens van tractar molt malament, perquè no funcionava res. Ens van muntar un escenari a un costat, més petit que el principal, amb un altre equip de so. Vam sonar a un quart de potència».

A la cita s´hi va afegir el fet que Sopa de Cabra acabava de treure un disc en castellà, i això no agradava a una part del públic, que fins i tot els insultava amb crits de pesseteros. «Hi havia molts nervis, molta por i molta pressió. Recordo veure arribar Quintana amb dos tipus que li feien de guardaespatlles, perquè ja havia rebut amenaces i l´havien intentat agredir en algun altre lloc», recorda Ribot.

En aquest sentit, un incident polèmic va fer que el cantant gironí aturés el concert al Milcentenari a la meitat i fes obrir els llums que enfocaven el públic: «li havien tirat una moneda a la cara. Ell va dir que no era una mona, i va fer un dels seus discursos; es va desfogar una mica i va continuar cantant», recorda Morros. «L´organització va ser molt valenta», hi afegeix Ribot.

Tot i les tensions, els dos grups van compartir camerino i, en acabar, se´n van anar tots plegats -menys Quintana- a prendre unes copes a la discoteca Aigua. Més tard van tornar coincidir a Olot. «En aquells moments no eren gaire simpàtics; eren molt joves i estaven molt enfilats. Però amb el temps han canviat», subratlla Ribot.

1994: Un retorn descafeïnat

L'any 1994 Sopa de Cabra es trobava en plena etapa de transició. Després de la fallida aventura cantant en castellà amb el disc 'Mundo infierno' (1993), els gironins van començar la llarga operació per tornar-se a guanyar el favor del públic català amb un nou disc, titulat 'Al·lucinosi' (1994).

Durant la gira de presentació d'aquest nou treball, la banda va fer parada a la discoteca Menfis, en un concert marcat per la poca assistència.

1997: Ració doble amb Lax'n'Busto

Tres anys més tard de la descafeïnada actuació a Menfis, la banda va tornar a trepitjar els escenaris manresans. En aquesta ocasió, però, no ho van fer sols. Gerard Quintana i companyia van passar pel pavelló del Pujolet en un concert, dins del marc d'un concurs de nous grups de rock, en el que compartien cartell amb els Lax'n'Busto i amb el que van evidenciar que la seva particular travessa del desert començava a arribar al seu punt i final.

2001: El comiat

Nou segle i nous temps per als Sopa. Després d'haver tornat a arribar al capdamunt del panorama musical català amb el disc 'Nou' (1999), el 21 de desembre del 2000 el grup gironí va anunciar una 'aturada sense data de retorn' després de la gira de presentació del que havia de ser el seu darrer treball en comú 'Plou i fa sol' (2001).

La maniobra del comiat per avançat va ser rodona per als gironins, que es van embarcar en una triomfal gira de més d'una trentena de concerts arreu del territori català i que va incloure Manresa en el seu calendari. La cita va ser per la Festa Major del 2001, ara fa 15 anys, en una actuació al pavelló del Congost en el qual van compartir cartell amb els bagencs Chill Out i l'Orquestra Alternativa, que van actuar de teloners.

2016: Nou disc i nova gira

Deu anys després dels tres últims concerts a la sala Razzmatazz de Barcelona immortalitzats en el disc 'Bona nit, malparits!', Sopa de Cabra va anunciar el seu retorn als escenaris l'any 2011 amb un concert al Palau Sant Jordi, que finalment es va ampliar a tres. Va ser la primera pedra d'un retorn que s'ha anat forjant a base de petites gires i aparicions en viu que van culminar, la tardor del 2015, amb la presentació de 'Cercles', el seu darrer disc.

Coincidint amb la presentació del seu nou plàstic, els Sopa tornen aquest divendres a Manresa per tocar en un escenari que, fins ara, no havien trepitjat mai: la Sala Gran del teatre Kursaal.

L´escenari del teatre Kursaal els acull avui per primer cop, coincidint amb el seu retorn i la presentació del nou disc