L'escriptor, historiador i crític d'art britànic John Berger, mort avui als 90 anys a la seva residència a França, va ser un dels escriptors més influents de la seva generació i guanyador del Premi Booker, un dels més prestigiosos en llengua anglesa per la novel·la "G" (1972).
Berger, també pintor, va néixer el 5 de novembre de 1926 a Highams Park, a Londres, i, després de servir en l'Exèrcit britànic de 1944 a 1946, va estudiar art a la Central School of Art i l'Chelsea School of Art de la capital britànica . El 1952 va començar a col·laborar amb el setmanari d'esquerres "New Statesman" i es va convertir molt aviat en un dels més famosos crítics marxistes tenyits per l'humanisme.
El 1972 va publicar el seu llibre d'assaig més famós, "Les maneres de mirar", que després seria convertit en una sèrie de televisió per a la BBC.
El polifacètic artista també va col·laborar com a guionista amb el director de cinema suís Alain Tanner en algunes pel·lícules, entre elles "La Salamandre" (1971), "i" Jonàs que tindrà 25 anys en l'any 2000 "(1976). Amb el fotògraf Jean Mohr va publicar el llibre "Another Way of Telling", sobre la tècnica documental i la teoria de la fotografia. Altres llibres seus van ser "Art i Revolució", "El moment del cubisme i altres assajos", "Èxit i fracàs de Picasso", "Sobre el mirar", "Fotocòpies", "La forma d'una butxaca" i "La Trilogia: de les seves fatigues ", sobre l'experiència dels camperols europeus emigrats a la ciutat.
Per la seva llibre de ficció "From A to X, a Story in Letters" va ser candidat a l'edició de 2008 del premi Man Booker. Berger va començar, però, la seva carrera literària no com a assagista sinó amb una novel·la, "A Painter of Our Time", que va escriure el 1956, va publicar el 1958 i que va ser molt polèmica. En una entrevista amb el diari "The Guardian", el mateix Berger explicaria que el llibre havia estat fruit de la seva convivència amb un grup de refugiats polítics del feixisme cadascun dels quals tenia la seva història per explicar sobre Budapest, Berlín i Viena.
El mateix any que va publicar "Les maneres de mirar" (1972), Berger va tornar a la ficció amb "G", novel·la picaresca de caràcter experimental amb la qual va guanyar el premi Booker i el James Tait Black Memorial Prize.
Va escriure també obres de caràcter sociològic, entre elles "Un home afortunat: la història d'un metge rural" (1967) i "A Seventh Man: Migrant Workers in Europe" (1975).
Durant la dècada dels vuitanta va publicar la famosa trilogia "De les seves fatigues", en la qual va abordar el canvi social provocat pel pas del rural a l'urbà. "Here is Where We Meet" va ser una sèrie de contes sobre els morts i que l'autor va articular en el seu relat "To The Wedding", publicat el 1995, quan va revelar que la seva nora era seropositiva. Berger va tenir tres fills: Jacob, director de cinema; Katya, escriptora i crítica de cinema, i Yves, artista.
