A final d'aquest mes i editat pel segell discogràfic Picap, la cantant i compositora manresana Mireia Izquierdo (1977) traurà al mercat, com a Meïa, Lighthouse, el seu debut discogràfic amb totes les lletres. Després de tenir dues maquetes (Viviendo el Arte i Los cien golpes), la manresana, que va començar en teatre però que es va deixar atrapar per la música, preestrenarà les vuit cançons de l'àlbum, compostes íntegrament per ella, diumenge a la sala Voilà!, acompanyada de la guitarra d'Àlex Moreno.

Preocupad a per «la poètica dels textos», a Lighthouse la manresana s'acosta a una «sonoritat més propera a la cançó d'autor i al pop». «Volia tornar a treballar amb cordes, com ja havia fet a Viviendo el Arte». I tot i que no creu que «hi hagi un canvi gaire substancial», cada cop , reconeix, «tendeixo a la simplicitat i a despullar-me d'harmonies complexes. Les estructures s'apropen més a la construcció pop amb una certa reminiscència jazz».Gravat al principi d'estiu de l'any passat als estudis de la Bucbonera, Lighthouse porta el títol d'una de les cançons del disc: «reflecteix la insatisfacció personal que sento davant de la realitat que ens envolta, els refugiats, el poder ultraconservador... La meva mirada s'ha tornat menys ingènua i més combativa». Però el títol també recull, diu, «l'ambient marítim de moltes de les cançons del disc; el mar ha estat una important font d'inspiració: l'aigua, la llum i la foscor».

El disc conté temes en anglès, català i castellà, i abracen des de temes intimistes i personals fins a socials, com Beyond the angle of horror, dedicada a la fotògrafa francomarroquina Leila Alaoui, assassinada per un grup radical islàmic ara fa un any. Izquierdo «l'admirava».

Meïa va ser escollida per l'Enderrock com una de les 100 noves veus de la música catalana de la darrera dècada, un reconeixement que ajuda, manifesta, les «dones artistes, habitualment menys visibles». Ella és una de les veus a descobrir. Si volen, ja diumenge.