La periodista Pilar Rahola va guanyar ahir la 37a edició del Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, dotat amb 60.000 euros, per l'obra Rosa de cendra, una novel·la històrica sobre la Setmana Tràgica de Barcelona vista a través d'una família que viu les contradiccions del moment. El jurat, format per Anne-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, va escollir el llibre entre els 52 presentats al premi, convocat per Planeta, tant pel traç donat als personatges com per la barreja de temes familiars i històrics.

Exultant, Rahola va confessar que no s'havia presentat abans a un premi literari perquè pensava que primer havia de «picar pedra». Després, però, de dues novel·les publicades amb èxit, va creure que ja es podia posar «el vestit de mudar, que és aquest premi, que a més garanteix la traducció al francès i al castellà».

Els personatges del relat, que transcorre entre els anys 1901 i 1909 i que es pot veure com la continuació de la seva novel·la anterior Mariona, considera l'escriptora que «li han parlat del temps actual, encara que el segle XXI no apareix en cap moment, però el lector podrà fer interpel·lacions peculiars». En aquest sentit, Rahola va dir que el que ocorria a l'interior de Solidaritat Catalana pot tenir concomitàncies amb el que passa avui a Junts pel Sí, de la mateixa manera que en aquella època ja hi havia moviments alternatius més antisistema amb certa semblança a la CUP, mentre que el discurs de Lerroux el veu molt semblant al de Ciutadans.

La història de la novel·la s'inicia on acabava Mariona, quan la protagonista, una veïna del barri de Gràcia, acomiadava el seu nét Albert Corner i Espiga, que anava a la guerra de Cuba. Corner i Espiga, aquí ja de tornada, no és el mateix jove que va embarcar, sinó que la seva pròpia creadora l'ha qualificat d'un antiheroi, envilit pel conflicte. «Ningú surt d'una guerra com aquella essent una millor persona», va precisar Rahola.

També hi ha un personatge anarquista i homosexual que treballa amb Ferrer i Guàrdia, amb pes en l'obra, una dona jove que comença a tenir una mirada pròpia sobre la vida i un altre dels protagonistes pertany a la Lliga. Per tant, va insistir, es tracta del relat «d'una família que viu les contradiccions de la societat convulsa en la qual viu, quan comencen a aflorar els grans moviments polítics, socials i culturals que imprimiran el segle XX».

Rahola tampoc obvia un conflicte com la guerra de Melilla, que creu poc tractat en la literatura. Tots els personatges, segons el seu parer, viuen aquell moment tan intens amb contradiccions internes, però «no prenc partit per cap perquè aquí faig literatura i la literatura guanya qualsevol altre posicionament, i arribo a entendre posicions molt allunyades de les meves». L'obra sortirà l'1 de març.