L'humor gràfic passa revista a la societat

Regió7 és un dels mitjans presents a l'exposició «La Política retratada», que es pot veure fins al mes de juny a Barcelona

14.03.2017 | 08:00
Jordi Torrents, a l´esquerra, i Jordi Duro, al costat de l´acudit de Kap a Regió7 que s´ensenya a l´exposició

Poc després de la Diada de l'11 de setembre del 2013, que passarà a la història per la cadena humana que va unir centenars de milers de persones de nord a sud de Catalunya, el berguedà Jaume Capdevila, Kap, va treure a Regió7 un acudit en què es veuen dues persones enllaçades sota l'epígraf «el missatge de Catalunya al món». En l'altra meitat del requadre apareix Rajoy alçant el dit del mig de la mà en un gest ofensiu i el lema «el missatge de Madrid a Catalunya».

Des de la recuperació de la democràcia, els humoristes gràfics han aportat enginy i ironia a la descripció de la realitat posant sempre el dit a la llaga dels grans problemes de la societat. L'exposició La Política retratada homenatja des d'avui i fins al juny, al Palau Robert de Barcelona, el treball dels dibuixants amb una selecció de 200 vinyetes de 48 autors -entre ells el manresà Manel Fontdevila i el mateix Kap- publicats en 60 mitjans de comunicació, entre els quals hi ha aquest diari.

«El treball dels dibuixants, amb algunes excepcions, ha passat bastant inadvertit en el terreny expositiu», va explicar ahir al matí el politòleg Jordi Torrents, comissari de la mostra amb l'il·lustrador Jordi Duró. Amb aquest projecte, va afegir, «volen reivindicar l'humor gràfic com a contrapunt crític i saludable que és necessari en tota societat i, d'altra banda, volem convidar la gent a revisitar la nostra història recent des d'un punt de vista diferent del del relat del periodisme».

L'exposició s'estructura en vuit àmbits temàtics que mostren acudits compresos en l'arc cronològic que va des d'abans de l'atemptat contra la revista satírica El Papus, en el qual va morir el conserge de l'edifici, fins a l'actualitat, quan encara és ben recent l'horror causat per l'atac mortal contra el setmanari francès Charlie Hebdo. A més de la vinyeta de Regió7, una de les que es reprodueixen a més gran volum dins de l'àmbit Nacionalisme(s), Jaume Capdevila també és representat per alguns dels treballs realitzats a La Vanguardia. De Manel Fontdevila, que va col·laborar durant un quart de segle en aquest diari, se n'ensenyen il·lustracions que van sortir al ja desaparegut diari Público.

L'humor negre d'El Roto, les figures grotesques d'Òscar Nebreda, la fina ironia de Perich, el traç senzill i efectiu de Cesc, els personatges astorats de Forges, la contundència de Flavita Banana... Cada humorista és un univers particular en molts casos recognoscible a primer cop d'ull. «Els dibuixants són opinadors amb una veu pròpia que no sempre coincideix amb la del mitjà en el qual publiquen», va apuntar Jordi Duró: «potser passen desapercebuts, però tenen lectors fidels».

Una altra de les aportacions de la mostra és un audiovisual d'un quart d'hora on Kap, Fontdevila, Òscar Nebreda, José Luis Martín i Flavita Banana exposen el seu punt de vista sobre aspectes com la censura. Per al berguedà, «parlar dels límits de l'humor és un concepte deliberadament pervers perquè vol dir posar límits a una cosa que no en té». Segons els comissaris, «els dibuixants estan en la primera línia de la defensa de la llibertat d'expressió».

Sense originals


«No hi ha hagut una cultura de guardar els originals com a obres en si mateixes i per això se n'ha perdut la majoria», va comentar Duró: «la preocupació dels humoristes és que la reproducció en el mitjà quedi bé, i el full se'n va a la paperera». Hi ha excepcions com les de Cesc, Perich i Oli, va citar el comissari, l'obra dels quals és en arxius. Però, com que no és el cas de la majoria, l'exposició no ha pretès exhibir dibuixos originals dels ninotaires.

Tal com explica Fontdevila en l'entrevista, «el dibuix és un idioma». I com a tal, «els autors joves estan tornant a la creació manual malgrat les possibilitats tecnològiques, perquè el traç propi és un element distintiu, com si fos la seva firma». Veterans i novells fan de la mirada crítica un discurs propi sobre la realitat que el Palau Robert apropa al públic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema