El 2014 s'inaugurava al Pirineu de Lleida una ruta que, amb el nom de «Perseguits i salvats», vol fer memòria dels més de vint mil jueus que durant la Segona Guerra Mundial van travessar els Pirineus, en situacions lamentables moltes vegades, per refugiar-se a Espanya i després emigrar cap a Portugal i Amèrica. L'episodi, perdut durant dècades a causa del silenci de la dictadura, a poc a poc s'ha anat recuperant i s'ha convertit en una ruta turística amb un fort component històric, que ret homenatge a la molta gent que també s'hi va implicar de forma desinteressada.
Maite Carranza (Barcelona, 1958) s'ha calçat les botes i ha ascendit literàriament -no sé si també físicament- als colls que separen la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça del país veí. I tot això ens ho dóna a conèixer amb Camins de llibertat, una novel·la per a nois i noies, plena d'amors adolescents, però que també ret un merescut homenatge a aquells herois anònims que van salvar tantes vides.
Tot comença quan l'Alèxia, una noia dels escoltes del barri, és cridada pel David a fer d'intendent als campaments d'estiu. Ella només té ulls pel David, i és per això que accepta immediatament. Tot comença a embolicar-se quan l'àvia de l'Alèxia la repta a trobar alguna pista del besavi Miquel, que, misteriosament, va desaparèixer deixant quatre filles a l'estacada. Un seguit de pistes -unes baldufes i un cavall de fusta-, així com la recerca d'alguns testimonis de l'època, permeten a l'Alèxia indagar entorn d'Alós d'Isil, un petit poble dels Pirineus on faran els campaments. Tot i això hi ha un tercer en discòrdia: en Kilian, que complicarà la feina a l'Alèxia.
Carranza ens ofereix una novel·la molt ben travada, amb tots els elements necessaris per encaterinar els joves lectors, els agradi o no la història, s'emocionin o no per l'amor adolescent. Una narració completa, rodona i de molt bon passar.
