Maletes amunt i avall, carregades d'equipatge, de trucs per fer màgia, i d'il·lusió. N'hi havia de tot tipus: petites i grans, multicolors, amb rodetes i sense. La majoria havien viatjat d'arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol, però també d'Itàlia, França, Suècia i dels Estats Units. Dijous, uns 600 congressistes van aterrar a Manresa per participar en el 35è Congrés Nacional de Màgia, que durarà fins demà i que els permetrà gaudir de diferents activitats, com gales, conferències i concursos, que guardonaran amb una quarantena de premis els millors il·lusionistes.
Un dels plats forts del congrés es va fer dijous a la tarda. Es tractava d'un col·loqui presentat per Jorge Blass, amb dos mags de renom de l'escena estatal, com el Mag Lari i Charlie Mag, que van estar acompanyats per John Carney, un artista consolidat del panorama nord-americà. Abans de l'acte, un centenar de congressistes s'esperaven al pati del teatre Kursaal formant petits grups, xerrant, i confessant-se (entre ells) alguns secrets sobre trucs de màgia.
Tres dones grans que venien de fer una orxata a la Xixonenca es van aturar durant uns quants minuts davant el Kursaal, com qui contempla les obres de la Bonavista. Observaven el ramat de congressistes que reien i practicaven les seves habilitats amb algun joc de cartes, o feien desaparèixer un mocador de la mà. Un d'ells va centrar la seva atenció: es passejava pel recinte amb una maleta i una escombra. «Déu n'hi do, quanta gent. Mira, on va aquest amb una escombra?», va preguntar una d'elles. «No ho sé, però esperem que no marxi volant», va contestar. I van esclatar a riure.
Quan quedaven 10 minuts per a 2/4 de 8 de la tarda, els participants al congrés aparcaven el que estaven fent, s'aixecaven de les terrasses del Passeig i s'afanyaven a entrar al teatre. L'espectacle, finalment, es va fer a la Sala Gran del Kursaal a causa de l'allau de sol·licituds. A través de la trajectòria de tres gegants de la màgia en escena, es van desvetllar els secrets que amaga una gran producció màgica teatral, com fer evolucionar el muntatge, reinventar les tècniques i com extreure el màxim profit del repertori seleccionat. Una classe magistral en tota regla sobre màgia d'escena per superar un dels principals problemes amb què topen els il·lusionistes que s'inicien en aquest sector.
Blass va fer el preludi i va recalcar el canvi que hi ha entre un escenari amb centenars d'espectadors i una sala amb poc públic. «Als mags sempre ens ha costat pujar a l'escenari. Et sents molt còmode en salons o petites sales, però ningú t'explica com t'has de col·locar i què has de fer davant de tanta gent».
La primera lliçó va arribar sota el guiatge de Charlie Mag, un dels referents europeus de la màgia amb coloms, que va començar a trepitjar grans escenaris quan només tenia 18 anys. «M'agradava la música de Piratas del Caribe i la posava a les funcions. Però no tenia sentit en un xou de màgia clàssica. Quan ets jove, t'equivoques molt, perquè no has passat mai per aquella situació i parteixes de zero. Tot ha de tenir una coherència i un significat; no pots fer el que et vingui de gust i prou», va assenyalar.
Més tard, va ser el torn del Mag Lari. Jorge Blass va agrair la seva presència amb un toc d'humor. «M'encanta que puguis estar per nosaltres i que no estiguis envoltat de fans i firmant autògrafs», li va comentar entre rialles, i va elogiar l'espectacle Secrets (2007). Segons Lari, la clau d'aquest xou va ser treure rendiment del material de què disposaven. «Vam aprofitar els recursos que teníem i, per a nosaltres, va ser una obra força barata, però que feia la sensació que era un gran muntatge. Fins i tot a tu, Jorge, et va impressionar», va dir. El català va parlar sobre els seus orígens com a mag. Va recordar que en una conferència del Congrés Nacional de Màgia va quedar en xoc quan va sentir que no es podia emprar música anglosaxona en un espectacle. «Vaig agafar un trauma. Deien que no podíem utilitzar una cançó en anglès perquè el públic no entendria la lletra i que, per tant, no tenia sentit fer-ho», va expressar. I va afegir: «Vaig creure que amb totes les músiques es podia fer màgia, i ho he demostrat». I va arrencar els aplaudiments finals del públic.
