El Congrés Màgic Nacional que fins avui se celebra a Manresa i que ha reunit uns 600 participants ha confirmat el bon moment que travessa la màgia. La mateixa xifra ja és una bona constatació d'aquest moment que es plasmava amb uns espais, tant al Kursaal (amb la Sala Petita i la Sala Gran) com al Casino i la Plana de l'Om, que quedaven petits cada cop que s'hi portava a terme una activitat, ja fos una exhibició o una conferència.

La presidenta del Congrés, May Closa, es mostrava ahir al vespre molt satisfeta del transcurs de la cita i destacava que feia temps que no reunia 600 congressistes. Aquesta xifra l'atribuïa, per una banda, a les diferents activitats que l'organització ha fet d'aquest congrés (a través d'altres festivals i congressos i també per les xarxes socials) i per l'altra banda, també atribuïa una part de l'èxit al bon moment que viu el sector.

Un dels participants en el congrés de Manresa, el basc Carlos Martínez, també es mostrava convençut de la bona salut que té ara la màgia. «Hi ha un auge bestial», assegurava Martínez. Però què incita a practicar la màgia? Tant el mateix Martínez com Closa atribueixen aquest creixement del sector a la presència de la màgia als mitjans de comunicació i a Internet, en concret a YouTube, on és molt fàcil trobar vídeos amb trucs. Però convertir-se en mag no és tan fàcil com agafar la vareta o la baralla de pòquer, veure un vídeo a YouTube i reproduir allò que es veu. Així, Martínez explicava que per ser mag, aficionat o professional, «es necessita un esforç brutal. Perquè un truc surti bé calen moltes hores de preparació», tot i que reconeix que si la màgia agrada «es gaudeix molt fent-ne», una opinió que, en el seu conjunt, compartia el mag de Valladolid Óscar Escalante.

I entre els referents mediàtics que poden incitar a la pràctica de la màgia citen referents reals com poden ser el Mago Pop o el Mag Lari, concursos com Got Talent o Tú sí que vales, o personatges de ficció com Harry Potter, tot i saber que, per molta màgia que es practiqui, difícilment acabaran a Hogwarts i volant amb una escombra.

Però conèixer els trucs no serveix de gaire si no es té accés als materials. El mag Perete, de la botiga Close Up, explicava que abans, per fer màgia «si al teu poble o ciutat no hi havia un circuit creat, era molt difícil poder entrar en aquest món. Costava descobrir els trucs, i si es descobrien, després era necessari poder tenir els materials. Ara hi ha botigues en línia, i si es busca un material molt concret, localitzar-lo a través d'Internet giarebé sempre és possible. Abans, no».

Màgia de qualitat

L'auge de la pràctica de la màgia no només ha estat en quantitat de participants. Segons els diferents mags, aquest creixement quantitatiu ha anat acompanyat d'un creixement qualitatiu de la màgia que es practica a l'estat espanyol. Closa posava com a exemple que mags de l'estat són premiats cada cop que participen en un concurs internacional, i citava diferents països, com França, Alemanya, Portugal, i també premis a escala continental, tant a Europa com també a l'Amèrica del Sud.