Observar, escoltar, llegir i reflexionar. Aquests són alguns dels verbs essencials per entendre la societat. I és el que pretén l'últim assaig del berguedà Joaquim Sala i Pujolràs (Centelles, 1939), Els mil colors de la vida (L'Albí). Aquesta obra és l'onzena que publica l'autor i la desena amb l'editorial berguedana. El llibre fa una immersió, a través d'onze històries, entre les llums i les ombres del present i convida el lector a pensar i a plantejar-se el futur tecnològic del món. Dijous presentarà l'obra al Pavelló de Suècia de Berga a les set de la tarda, amb la presència del president del Casal d'Europa, Jaume Farguell, del teòleg Florenci Besora i de l'editor, Jaume Huch.
La pintura de Van Gogh «Capvespre a Montmajour» a la portada del llibre és tota una declaració d'intencions.
En el seu moment, no van reconèixer el valor de la pintura de Van Gogh i aquest quadre em fascina, té uns colors d'una gran bellesa, molt variats i híbrids. És important tenir present que a la vida no ens podem moure en una gamma de tres o quatre colors.
La vida té mil colors, oi?
[Riu] Sí! La vida actual és molt complexa i cal veure-la amb moltes tonalitats. No es pot percebre el món de blanc o negre. Només els fanàtics divideixen les persones entre amics o enemics.
Què és una vida sense colors?
És gent absent, que no es pregunta mai res, que segueix una rutina i és com si no existissin. Semblen zombis, éssers que es mouen però als quals falta energia física o moral per actuar.
Per què utilitza històries fictícies, kafkianes i surrealistes per explicar la seva percepció de la societat actual?
És un assaig que barreja ficció i no ficció, reflexions que ajuden el lector perquè pensi sobre la societat que tenim. Vivim molt accelerats i convé agafar una distància per mirar i entendre el món. A través d'onze historietes i les abundants metàfores que utilitzo, intento que la gent comprengui la realitat que ens envolta.
La postveritat mou el món?
Avui dia sí. La mentida sempre ha existit però ara es disfressa al servei de les emocions, de la immediatesa i d'uns interessos determinats. Ho veiem amb alguns polítics, la veritat queda tapada.
El ministre de Propaganda nazi, Joseph Goebbels, va fer famosa aquella frase que una mentida 1.000 cops repetida es converteix en una veritat.
Exacte. El règim nazi va ser el màxim exponent d'això. I en l'actualitat, una sola mentida a les xarxes o una exageració es fa viral i es converteix en una realitat.
Vostè ja va escriure el 2014, «La vida entre pantalles», un assaig que reflexiona sobre l'impacte de la tecnologia. I en «Els mil colors de la vida» segueix aprofundint en aquest tema.
Diuen que la intel·ligència artificial superarà la intel·ligència humana. Ho podrà fer en el camp dels algoritmes però les màquines no poden donar un sentit a la vida, i tenir valors com la solidaritat o la igualtat.
