Donar veu a joves emergents que comencen era una de les apostes del Festival Elles d'enguany. Divendres, les dues-centes persones que es van donar cita a l'Era del Mas de Sant Iscle en el primer dels concerts d'aquesta quarta edició van poder descobrir tres veus femenines que van oferir un breu tastet del seu repertori. Format pràcticament en la seva totalitat per versions, la navarclina Júlia Collado, la santfruitosenca Ariadna Cano i la vallesana Nina de Ferrater, en ordre d'actuació, van aprofitar al màxim els vint minuts que tenia cadascuna, així que van interpretar els temes sense dir pràcticament res entre cançó i cançó. El programador del festival, Pep Garcia, va voler agrair la presència del públic, «sense el qual no seria possible aquest festival», i sense oblidar la col·laboració dels espònsors, que permeten que Elles segueixi caminant.

A banda del nou espai adreçat a veus femenines emergents, en aquesta edició també es va poder veure l'exposició d'instantànies En clau de Do-Na, d'intèrprets femenines com Ivette Nadal, Julieta Venegas o Bebe, de la fotògrafa i gestora cultural Natàlia Virgili.

Big Mama, que havia seguit amb atenció l'actuació de les emergents, va pujar a l'escenari a dos quarts d'onze de la nit. La reina del blues, amb una trajectòria de més de trenta anys i que supera els vint discos publicats, divendres presentava Seed of love, el treball discogràfic més recent, editat aquest any i que inclou set temes propis i quatre versions. Ho va fer en format quartet, acompanyada per Riqui Sabatés (guitarra), Andreu Moreno (bateria) i Isaac Coll (baix). Montse Pratdesaba, o el que és el mateix, Big Mama, és pura energia a l'escenari. Se la veia gaudir i va fer gaudir el públic, que al principi es mostrava més calmat, però que a mesura que avançava el repertori va començar a cantar i a acompanyar l'artista picant de mans. Al final, li reclamaven insistentment un bis. L'artista de Sant Quirze de Besora va fer un recorregut per diferents ritmes, del blues al soul; «Ens agrada anar canviant. Som molt eclèctics». Va alternar temes propis amb versions, com Peace to the world, del mestre B.B. King, que va dedicar a tot el públic, i d'altres d'autors no tan reconeguts, com Wynona Carr.