Josep Maria Planes ja és manresà il·lustre en un clam a favor de la llibertat d'informació

Manresa paga un deute històric amb el periodista i li ret un homenatge solemne i emotiu en un concorregut saló de sessions

15.09.2017 | 07:38
Junyent, Planas i Badia amb el retrat del periodista.

Set trets van escapçar la carrera meteòrica i brillant del periodista Josep Maria Planes el 24 d'agost del 1936. El manresà va il·luminar el periodisme català del final dels anys 20 i 30, però la seva figura va quedar enterrada en un pou d'oblit i silenci durant moltes dècades. Finalment, Manresa va saldar ahir un deute històric amb Planes i el va incorporar a la galeria de Manresans Il·lustres, la màxima distinció que atorga l'Ajuntament de la ciutat.

Una norantena de persones van assistir al saló de sessions del consistori i van presenciar un homenatge solemne i emotiu que va coincidir amb l'entrega de la cinquena edició del Premi Josep M. Planes de periodisme. 

A través de la figura del manresà, Enric Badia, president de la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, i en representació de la Comissió Any Planes, va reivindicar i defensar la llibertat d'expressió i d'informació. «Fem justícia i que aquest ofici es pugui fer sempre partint de la llibertat d'expressió». Badia, juntament amb Joan Planas, nét del germà del periodista, va descobrir el retrat que va fer Eduard de Pobes per a l'ocasió i en què apareix assegut, amb una pipa a la boca, davant de la màquina d'escriure i amb dos exemplars d'El Be Negre, capçalera satírica que va dirigir, sobre la taula.

Seguidament, va ser el torn del parlament de l'historiador i autor del web Memòria.cat, Joaquim Aloy, que va agafar el relleu de Jordi Finestres, biògraf de Planes, que no va poder assistir a la cerimònia per compromisos laborals. Aloy va destacar que havia estat «un dels millors periodistes catalans de l'època» i que la seva figura «honora Manresa i el país». L'historiador va exercir, després, de portaveu del discurs que havia preparat Finestres. «L'any 1998 escrivia Tísner, un dels seus millors amics, que mai més no tornéssim a tancar 'dins l'urna de l'oblit la figura d'un manresà que va sucumbir una mica per tots plegats'». I més endavant, va destacar el seu vessant catalanista i republicà. «Planes va ser víctima de l'extremisme, tant se val si d'un costat o d'un altre, i va ser assassinat per defensar la Catalunya republicana. Ha costat recuperar-lo, però ho hem aconseguit. I Manresa i els manresans hem estat els artífexs de complir amb un deure inexcusable durant anys».

En representació de la família, Joan Planas va agrair la tasca de totes les persones que han tirat endavant l'Any Planes. Visiblement emocionat, va explicar que el periodista havia estat oblidat, també, al mas familiar de Sant Mateu de Bages. I va citar les paraules de Tísner que es referien a Planes com un home «elegant, alegre i que no va voler trair mai tot allò en què creia». Finalment, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, Badia i Planas van col·locar el quadre a la paret, a la zona on els periodistes segueixen els plens municipals, al costat del retrat de Joaquim Amat-Piniella. Ara, després de molts anys, podran continuar conversant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema