ia 1. L'estètica d'una guerra. Les mil cares contràries i els ullals del clauer. Temps límit i a fora no deixarà mai de brillar el sol. Demà també. La cultura en moments oscil·lants sembla decaure. Just al contrari. Som el que mengem i la ironia s'accentua. De manera automàtica l'art figura a primera línia d'una revolució. També quan es resumeix.
Dia 2. La fragilitat de la vida quotidiana. La foto final és plasmar el moment en què ja no recau als analistes, sinó als protagonistes.
Dia 3. Vic. La capital més endreçada on sovint hi batega la cara més amable del cor. Festival Protesta. Que no pari la festa. L'art com a mitjà de transformació social. Del vint al vint-i-vuit d'octubre. Cinema de crítica social per remoure de manera constructiva.
Dia 4. Vivim marcats per la constant recepció de missatges que distreuen de la conversa. The Land Of Enlightened és les bombes a les mans d'infants. Shipwrecked Americahe la ineficàcia dels diners d'estat davant un huracà. Saving Banksy tensa la corda entre l'art del carrer i el benefici. I'm Not Your Negro racisme demolidor.
Dia 5. No interessa el trending tòpic, perquè és una moda passatgera de la qual ningú recordarà passat tres segons. Els queixals importen i la noblesa més. Realitat paral·lela s'acomiada amb un final explosiu.
Dia 6. Possiblement diumenge.
Dia 7. No hi ha res a fingir. Moments històrics que remouen i deixaran constància d'una cicatriu necessària i obligada. No parlem d'idiomes ni de fronteres. La realitat és construir i salvar la roba amb tota la dignitat que, un cop a punt, tornarem a merèixer amb tot l'honor que mai perdrem. Avui, el documental som nosaltres i ens mereixem el millor premi: la llibertat.
