Leonard Cohen, Prince, Amy Winehouse i Chester Bennington, cantant de Linkin Park, són músics d'estils ben diversos, però almenys comparteixen dues característiques en comú. D'una banda, han tingut una trajectòria marcada per l'èxit. D'altra banda, han mort tots recentment. El Mercat de Música Morta de Manresa (MMMM), que se celebrarà des d'avui fins dijous, ha nascut per retre'ls tribut. El director del festival, Jordi Jet Serra, ha encarregat aquesta tasca a músics emergents, preferentment de l'escena local.
Els concerts d'homenatge anomenats In Memoriam tindran lloc avui, vigília de Tots Sants, en diversos locals del Barri Antic. Demà, en la jornada central del certamen al mercat de Puigmercadal (estarà obert al matí, hi haurà parades de flors, d'artistes, vermut musical amb Lupulus Emsembla), tindrà lloc el quart dels concerts de tribut (a Linkin Park), en el marc de les actuacions per fer reviure l'estil indie i garatge a la capital del Bages, que inclouran Retirada!, duet de Barcelona, i L'Hereu Escampa, manlleuencs que presentaran Pren la matinada.
La ronda de concerts d'avui l'encetarà Gerard Vidal, conegut artísticament com The Bird Yellow. El barceloní entomarà l'homenatge a Leonard Cohen (1934-2016). Vidal ja era molt fan del canadenc, però, preparant el concert, se li ha incrementat «l'enveja sana». Exposa que «les seves cançons semblen fàcils, amb tres o quatre acords, però és molt difícil escriure les lletres com ho feia ell». No hi faltaran èxits com Hallelujah, però també descobertes que ha fet com One of us cannot be wrong. I destaca Chelsea Hotel n.2, sobre un embolic amb Janis Joplin.
El manresà Jos Racero ja és tot un expert de les versions amb Star3, i aquest cop s'enfrontarà a Prince (1958-2016). «Estic aprenent moltíssim. He flipat perquè té la faceta més evident, de xouman i ballarí, però era també un gran músic, amb un gran domini de la guitarra i el piano. És espectacular com a pianista a How come U don't call me anymore», explica Racero. Per fer un concert acústic de Prince, ha hagut de rebuscar temes melòdics com Nothing Compares 2U, escrita per a Sinéad O'Connor. Però també ha capgirat temes clàssics, com Kiss i Purple rain. En el repertori també hi inclou Sometimes it snows in april, sobre un amic que mor. I el cas és que el músic de Minneapolis precisament va morir l'abril.
Del tribut a Amy Winehouse (1983-2011), que clourà la nit, se n'encarreguen la manresana Maria Ribot i el solsoní Eduard Gener. Ella, que habitualment fa duet amb Jo Jet, hi posarà la veu i ell tocarà el piano i farà de productor, arranjant els temes. Gener exposa que «hem fet una espècie de reenfocament: les cançons són molt bones i ens n'hem sortit prou bé, tot i que fa respecte, perquè originalment tenen seccions de cordes i de vent, i les hem portat a un terreny més nostre, en acústic». El solsoní ja era seguidor de la malaguanyada cantant, i especialment del productor, que li va donar aquest so soul i de hip-hop. Hi haurà els més populars ( Rehab i You know I'm not good) i també balades com Love is a losing game.
Hybrid Park el formen els bagencs Gerard Cabot (cantant, àlter ego de Chester Bennington), Gabi Díaz (cantant, àlter ego de Mike Shinoda), Àngel González (bateria), Xavi Rodríguez (guitarra), Jordi Escrigas (baix) i Àlex Legard (DJ). Hereus de Linkin Park, es van crear fa quatre anys, per uns concerts de tribut a la Stroika. Amb la mort de Bennington (1976-2017) han tornat a preparar el repertori, amb temes dels dos primers discos, Hybrid Theory i Meteora, «que són els més nu metal, el nou estil que van crear», diu Cabot.
