És coneguda la relació de l'arquitecte, historiador i polític Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) amb el solsoní Adolf Mas (1861-1936), el fotògraf que el va acompanyar en el decisiu viatge pel Pirineu català que va redescobrir l'arquitectura i la pintura romàniques l'any 1907. Però no es coneixien gaires detalls dels vincles del segon president de la Mancomunitat de Catalunya amb la ciutat fins que, el 2006, una troballa casual de documentació va treure a la llum un munt d'informació que és la base amb la qual el Museu Diocesà i Comarcal ha bastit l'exposició La paraula feta obra, oberta fins a final de gener.

«Per la premsa de l'època», explica Carles Freixes, responsable de la mostra produïda per l'equip del museu, «sabem que Puig i Cadafalch va estiuejar aquí almenys durant tres anys. Venia per Setmana Santa i ens consta que va portar la família al Miracle, on s'estava en una cel·la». En un diari local, es pot llegir: «Ens hem vist aquestes festes de Pasqua honrats amb la visita de l'eminent arquitecte Sr. Puig i Cadafalch qui és vingut a estudiar lo que fou l'antic temple romànic de nostra Catedral».

Fa onze anys, el servei d'arxius de la Generalitat va localitzar, rere una paret de fusta del despatx que Puig i Cadafalch va ocupar al carrer Provença de Barcelona, més de cinc-centes capses plenes de material: deu mil dibuixos i centenars de fotografies de temàtica política i arquitectònica. «Era un home molt curós, ho guardava tot», apunta Freixes.

Entre la documentació localitzada hi havia cartes que testimoniaven la correspondència que va mantenir Puig i Cadafalch amb Mn. Joan Serra Vilaró, Josep Vendrell, president de la confraria del Claustre, el fotògraf Josep Maria Vicens i Mn. Josep Gudiol. Una sèrie epistolar que remet als treballs que l'autor de la Casa Ametller va realitzar per al conjunt catedralici de la capital del Solsonès.

L'exposició explica al públic els tres àmbits en els quals va actuar Puig i Cadafalch: l'estudi i la hipòtesi de reconstrucció del claustre romànic de Santa Maria; el projecte d'un nou baldaquí i un pedestal per a la Mare de Déu del Claustre; i l'esbós d'alguns quadres que havien de formar part d'una galeria de retrats de personalitats il·lustres. «De tot això, el que es va concretar va ser, el 1926, el baldaquí, que no es conserva, i dos anys després el tron i el pedestal de la Mare de Déu, que encara hi són», comenta Freixes.

El dubte pesa sobre els retrats que Josep Vendrell volia ubicar a les dependències del claustre: «no sabem si es van arribar a fer, hi ha documentació contradictòria, en aquest sentit», indica Freixes. Sí que es té la certesa que, com a mínim, Puig i Cadafalch va esbossar el retrat de Ponç de Vilaró, prepòsit de la Canònica de Solsona durant la segona meitat del segle XIII. Si mai hi va haver cap quadre, però, no se'n té constància.

Pel que fa a la reconstrucció del claustre romànic, «Puig i Cadafalch va fer unes propostes que tenien més vocació d'estudi que no intenció de poder-se concretar», apunta Freixes. L'arquitecte es va basar en peces que van aparèixer en cases particulars de la localitat, com un seguit de capitells que van passar a formar part del fons del museu i ara surten de les reserves per mostrar-se al públic.