Els neandertals de l'Abric Romaní aplicaven complexes tàctiques de cacera. Així ho demostra un estudi realitzat sobre les restes fòssils d'herbívors amb una antiguitat d'entre 43.000 i 55.500 anys descobertes en aquest jaciment de Capellades. En la captura d'animals, l'emboscada pot haver estat la pràctica més utilitzada i la cooperació entre homínids un comportament de gran rellevància. I s'ha constatat que caçaven selectivament els cavalls d'edat adulta; en canvi, la mateixa activitat en els cérvols era més variable i, per tant, més flexible. L'estudi l'ha fet Juan Marín, becari pre-doctoral al Museu d'Història Natural de París, conjuntament amb Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador postdoctoral a la Universitat Complutense de Madrid, i Palmira Saladie, investigadora a l'IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.

Els neandertals, subratllen, han estat descrits tradicionalment com individus salvatges, amb poques capacitats cognitives i, per tant, sense gaires habilitats per a la caça de grans animals. Si la seva dieta es basava en la cerca de car-ronya, la repartició no hi tindria cabuda, perquè no hi hauria possibilitat d'adquirir aliments més enllà del que un fos capaç d'obtenir. Però el coneixement actual que es té dels neandertals ha canviat completament les hipòtesis sostingudes fins fa uns anys. És en aquesta línia que cal situar una nova recerca sobre les seves estratègies de subsistència i la seva capacitat per a l'obtenció d'aliments, que seria similar a la desenvolupada pels Homo sapiens.

Per arribar a aquestes conclusions s'han estudiat un total de 486 peces dentals de cavalls i cérvols de vuit nivells arqueològics diferents que corresponen a una forquilla cronològica que abasta uns 10.000 anys.