Diu la tradició que sant Procopi i els vilatans de la Pobla de Claramunt van lligar ciris encesos a les banyes i als caps de les cabres i els bens i els van enviar en direcció al castell. En veure la lluminària, els sarraïns que havien ocupat la fortalesa van fugir convençuts que se'ls apropava un gran exèrcit. Un centenar de narracions com aquesta s'expliquen en les pàgines de Llegendes de l'Anoia, un llibre del segell santvicentí Farell Editors que ha escrit Gener Aymamí (Reus, 1951), veí d'Igualada. El volum es presenta aquesta tarda (19.30 h) a la llibreria Aqualata de la capital anoienca.

«Diu la Unesco que una llegenda és reconeguda com a patrimoni si està viva i és coneguda al poble al qual es refereix», explica Aymamí, i afegeix que «a l'Anoia, n'hi ha quatre que són molt populars: el timbaler del Bruc, el mercat de Calaf i dues de sant Martí, la Cèrvola Blanca i La senyora de Tous».

L'oferiment que l'editor santvicentí Jordi Suades va fer a Aymamí, autor de Coves catalanes llegendàries, va obligar l'excursionista i president de la UEC Anoia a submergir-se tant en la documentació escrita com en la memòria de persones que, a cada poble, conserven la memòria de les llegendes. «Tota la informació està molt repartida en monografies, llibres, opuscles, articles... No hi ha una obra sola a partir de la qual pogués treballar», apunta: «aleshores, també vaig anar a la Biblioteca Central d'Igualada a demanar si coneixien lletraferits i persones dels 33 municipis de la comarca que em poguessin ajudar a recordar aquests relats».

La crida va fer possible que en el llibre es ressenyin un centenar de llegendes de 27 de les 33 localitats de l'Anoia. «Vaig haver de destriar entre allò que pugui ser un conte del que és realment una llegenda. No n'hi ha cap que no hagi estat prèviament fixada per escrit», indica Aymamí.

«Tot i que hi ha un riu que re-corre la comarca, l'Anoia, no hi ha cap llegenda sobre dones d'aigua», anota l'autor: «tampoc no hi ha un tema que sobresurti: tenim llegendes sobre bruixes, follets i gegants, bandolers i carlins...». Tot i això, la quantitat de castells que s'erigeixen a la zona fa que sovintegin «les narracions sobre reis i reines, cavallers, moros i tresors amagats». I moltes tenen lligams amb les coves, llocs «tètrics, foscos i misteriosos».