Les restes òssies que van ser trobades a la urbanització de Can Parellada de Masquefa l'estiu passat se situarien a l'edat de bronze, concretament entre el 1500 i el 1200 aC. Així ho va assenyalar Francesc Florensa, el coordinador de l'empresa encarregada d'analitzar la troballa, Àtics SL.

Les restes pertanyerien a vuit individus diferents, però han estat les característiques dels vasets descoberts i la recuperació de dos instruments de bronze -una agulla i un punxó- el que ha permès datar la troballa a l'edat de bronze. L'alcalde del municipi, Xavier Boquete, va remarcar la importància del descobriment i va anunciar la voluntat del consistori de «preservar l'espai» i «posar en valor el coneixement». Les restes òssies van ser localitzades al turó on s'havia de construir el nou dipòsit d'aigua del municipi, que canviarà de lloc.

Segons va especificar ahir Florensa durant la roda de premsa de presentació dels resultats de l'estudi de les restes, s'han localitzat dues estructures que podrien pertànyer a «una única estructura funerària complexa». D'una banda, una fossa circular d'accés superior amb restes de dos individus en posició decúbit lateral. Es tracta d'una dona jove i un nen. Amb ells s'ha localitzat un vaset ceràmic i un punxó, el que permetria datar la troballa «entre el 1500 i el 1200 a C», va aprofundir Florensa. A la mateixa fossa, uns centímetres per sota, es van trobar els ossos de dos individus, fet que «ens indica que la tomba va ser reaprofitada», va afegir l'arqueòleg.

Pel que fa a la segona estructura, es tractaria d'un possible hipogeu -un pou d'accés- segellat per blocs de pedres de grans mides i cambra funerària. En aquest espai, es van localitzar les restes de quatre individus diferents, un vaset ceràmic i una agulla de bronze. La descoberta, segons l'arqueòleg, suposa un jaciment únic en tipologia i cronologia a l'Anoia i rodalia. Sí que es tenia constància a Martorell d'un hipogeu similar, però el de Masquefa és cronològicament anterior.

Els treballs per datar amb més exactitud l'origen de les restes, però, no han acabat encara i les conclusions de l'informe són preliminars. Florensa va explicar que l'edat de bronze, i concretament el bronze ple, «és molt difícil de discernir». No obstant això, va reconèixer la importància de la troballa, especialment de les agulles, perquè tot i que són «peces senzilles», acostumen a no trobar-se.