Tinc paràlisi cerebral amb tetraplègia espàstica, però no és tan greu». Marc Buxaderas, que en la Fira Mediterrània del 2016 va sorprendre el públic del pati del teatre Kursaal de Manresa amb els seus monòlegs, va presentar divendres a la nit al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles l'espectacle Posa un discapacitat a la teva vida. En gairebé una hora d'actuació, el jove intèrpret d'Aguilar de Segarra es passeja per les seves limitacions amb humor, des del fet de néixer fins a les aventures per posar-se, ell que té escassa mobilitat, un vestit de neoprè per anar a fer surf. I encomana riures i vida, i exemples de com guanyar-ho tot en aquest món i de la superació des de l'hàbit més quotidià. «I no és tan greu», si un sap riure's de cada obstacle.

A Navarcles, Marc Boxaderas va presentar una versió ja madurada d'aquell primer monòleg que el 2016 va sorprendre al Kursaal. Ha treballat els darrers mesos per poder presentar un xou que desperta consciències. Posa un discapacitat a la teva vida és un repte per a l'actor, però és també un clam pel respecte i per la igualtat. «Tots som persones», diu en Marc.

L'actor fa un repàs de la seva vida. Explica la seva incapacitat des de la capacitat de fer riure. «Posa un discapacitat a la teva vida, i et cagaràs en tot, però riureu constantment», afirma, perquè el món l'hem fet a la mida d'uns quants i el discapacitat es troba cada dia amb els límits al davant.

Amb les seves ganes de mirar-se el món amb una rialla permanent, Buxaderas explica que en néixer «algunes neurones se'n van anar a prendre el cafè i no han tornat», i compara el seu cos amb aquell equip de futbol que perd algun jugador per expulsió. L'equip continua jugant, però els que queden han de fer la feina del que no hi és. I l'actor assegura que en la seva vida està en aquesta situació permanentment. És el seu partit diari.

Buxaderas presenta un espectacle directament encarat a remoure la consciència de l'espectador, des d'un exercici de pedagogia de les altres maneres de viure que coexisteixen i reclamen la mirada sincera de la població. Parteix del fet que «hi ha desconeixement de la discapacitat», i des d'una certesa fonamental: «Tots som persones». I es proposa ell mateix com un exemple per al debat, per al repte de les persones, dels grups i de les empreses, per treballar en el valor de la superació des de l'acceptació d'un mateix i dels altres com a iguals. Per a Marc Buxaderas, l'espectacle és el seu treball d'emprenedoria, i està disposat a anar a explicar-lo on calgui.

Buxaderas riu de les seves neurones al cafè, de quina és la seva experiència a l'escola de Fonollosa, de com anava a l'hort fent el cuc perquè amb la cadira no s'hi podia moure, de com d'incòmode és per «als kiwis i la tortuga» que els homes tenim al capdavall de la pelvis muntar a cavall, de què passa quan puges a un avió i no només et perden la maleta, sinó que el personal del vol i els de l'aeroport no saben què n'han fet de la teva cadira, o com t'ho fas per endinsar-te en un d'aquells incòmodes vestits de neoprè per fer surf i no pots moure les cames.

Marc Buxaderas proposa humor per a la reflexió i des de la màxima sensibilitat ens recorda el Dani, el Pablo, l'Èdgar i la Carlota, companys en el seu viatge de les limitacions que ha vist, «malauradament, com la discapacitat se'ls ha emportat». Buxaderas ha completat el seu treball d'emprenedoria i ara inicia el nou camí de compartir-lo, per despertar la consciència de qui el mira i per veure el món des de l'alçada d'una cadira de rodes, que «no és tan greu».