L'assetjament escolar quan encara no se'n parlava, el sentiment de culpa, la venjança i el perdó es combinen a "Tigres de vidre", última novel·la de l'escriptor barceloní Toni Hill.
"Tigres de vidre" (Grijalbo/Rosa dels Vents), es desplega com un thriller psicològic en dos plans temporals, els anys 70 i el 2015 i amb aquesta novel·la, ha dit a Efe en una entrevista l'autor, volia "retre homenatge a les onades d'emigrants que van arribar a Catalunya en els anys 60 i 70".
Després de publicar la trilogia de l'inspector Héctor Salgado, Hill volia escriure "una història gòtica fantasmal" i va ser així com va sorgir "Els àngels de gel" (2016), però després d'aquesta disrupció l'autor volia "tornar a l'asfalt".
La novel·la és, reconeix Hill, la història d'una època i un lloc, "finals dels 70 a La Ciutat Satèl·lit, un barri de Cornellà (Baix Llobregat) tan allunyat del centre que era un món en si mateix, que formava part de l'anomenat cinturó vermell barceloní".
Per a l'autor va ser "una recuperació d'espais": "Feia temps que tenia en ment dues trames, la d'uns nens marcats per l'assetjament escolar i la d'un paisatge que en part és meu, ja que jo vaig arribar amb 14 anys a Ciutat Satèl·lit, avui Sant Ildefons, per estudiar a l'institut".
La novel·la narra la història de dos amics que van cometre un terrible error, que li va costar la vida a un company del col·legi, i de com aquell error va destruir una família, "també de com les històries, per més que ens entestem a evitar-ho, es repeteixen, perquè mentre segueixin existint els botxins, hi haurà víctimes".
Hill tenia clar que volia "tractar el tema de l'assetjament escolar en una novel·la negra", i el situa a més en els dos plans temporals, els anys 70, quan no se'n parlava, i l'actualitat, amb una societat més sensibilitzada, però "el rerefons és el mateix, l'assetjador empipa aquell que és diferent o li cau malament".
El gènere negre és, segons el seu parer, molt ampli i en "Tigres de vidre" es barreja el crim amb el sentiment de culpa.
"Utilitzo el crim per reflexionar sobre una època i sobre una gent, un grup de personatges, una família i aquí està l'arrel negra de la novel·la", assenyala Hill.
Per escriure el llibre, l'autor ha parlat amb alguna víctima d'assetjament, sobretot de les d'abans, perquè "de les d'ara, tinc capacitat per a imaginar-m'ho, i en qualsevol cas l'assetjament era duríssim llavors i ara".
L'única diferència, precisa Hill, és que "llavors la família era un espai protegit, mentre que ara no, perquè el ciberassetjament no té fronteres davant unes víctimes que tenen necessitat d'estar connectades".
Amb "Tigres de vidre" Hill ha volgut "reivindicar tot un grup social que va plantar cara a un destí horrorós i van iniciar una vida en un altre lloc lluny d'on havien nascut, i en el 85% dels casos van tirar endavant i a més van poder desenvolupar una idea de grup de lluita social, ja que els obrers dels 70 eren els autònoms d'avui".
Aquells emigrants, continua Hill, "estimaven la terra d'acollida, però sense deixar d'estimar el poble d'on havien sortit, al qual tornaven cada any a l'estiu, fins al punt que moltes festes majors es van traslladar al període de vacances per facilitar el retrobament".
Assegura Hill que la novel·la no és autobiogràfica, encara que comparteixi espais vitals i ni tan sols s'identifica amb Ismael, el narrador del que passa en els anys 70, "un personatge inventat, al qual li vaig concedir que fos escriptor de novel·la negra".
No obstant això, l'autor recorda "un període de por a sortir de classe per si m'estaven esperant, cosa que a més no expliques".
Admet Hill que "Tigres de vidre" es podria considerar "una novel·la negra costumista", ja que no hi falten referents de la cultura popular com la sèrie Mazinger Z, els llibres d'aventures de "Sandokan, el tigre de Malàisia", i la sèrie de televisió basada en ells que protagonitzava l'actor Kabir Bedi o les col·leccions de cromos de Panrico.
