Hi ha un abans i un després en la trajectòria del Grup Escènic La Tramoia de Santpedor: les representacions d’El Mikado que van estrenar el 14 de març del 1993 a Cal Llovet. «Ens vam treure l’espina d’un fracàs anterior i ens vam demostrar que podíem fer un musical», explica Domènech Rubís, una de les ànimes de l’entitat. Un quart de segle més tard, bona part dels protagonistes d’aquella fita pugen de nou a l’escenari per reviure en una nova producció el record d’un muntatge que van passejar per diversos teatres del país.
«El 1987 vam fer Pel davant ... i pel darrere», rememora Rubís: «vam muntar un decorat amb dos pisos, semblava impensable que una companyia amateur ho pogués fer. Ens crèiem molt bons i vam voler afrontar el nostre primer musical, L’òpera de tres rals». L’experiència, però, no va reeixir, tal com reconeix l’actor i director del col·lectiu santpedorenc. La Tramoia va representar la peça de Brecht i Weill, però sense la solidesa exigible i esperada.
Per aixecar els ànims, el grup va treballar durant dos anys per portar a escena la comèdia Pels pèls, un projecte que va deparar premis i públic a La Tramoia i que «ens va resituar». La bona acollida de la peça de Pörtner va fer que l’entitat es plantegés de nou «que érem capaços de muntar un musical». Vam demanar permís a Dagoll Dagom i vam posar fil a l’agulla per dur El Mikado a Santpedor.Una comèdia oriental
El Japó medieval és el teló de fons de la peça creada el 1855 pel llibretista W. S. Gilbert i el compositor Arthur Sullivan. Concebuda en clau de comèdia, l’obra se situa en el moment en què l’emperador publica un edicte a través del qual es prohibeix el flirteig fora del matrimoni. El primer condemnat és Ko-Ko, però el poble el nomena executor: per tant, fins que no es mati a si mateix, no podrà haver-hi cap més compliment de sentència.
Tot un embolic d’amors creuats i no correspostos que posa en escena un vestuari colorista i un ampli elenc d’actors i actrius maquillats a to de la procedència oriental dels personatges. «Vam tenir un pressupost de 24.000 euros», recorda Rubís: «el muntatge era molt vistós... i vam triomfar». El Mikado santpedorenc va fer dos anys bolos en llocs com Lleida, Ulldecona, Manresa, Piera, Valls, entre altres poblacions del país.
L’activitat de La Tramoia es va mantenir en un bon to i, el dia 30 de setembre del 2000, el grup va estrenar El caballero de La Mancha, «amb el qual fins i tot vam anar a actuar a Toledo. Un dels organitzadors del festival que allí s’hi feia ens va veure i ens va demanar per anar-hi. És cert que hi havia un cert recel: ‘uns catalans fen El Quijote’, deien. Però un cop ens van veure, els va encantar». Instal·lada a la cresta de l’onada, La Tramoia va pujar a escena, en anys posteriors, Grease (2003), Moulin Rouge (2005) i Cómeme el coco, negro (2011).
«Amb motiu dels 35 anys de la fundació de la companyia i els 25 d’El Mikado, vam pensar que seria una bona pensada tornar a fer el primer musical d’èxit de la nostra història amb els que vam ser a la representació del 93», afirma Rubís, però adverteix que «no farem bolos». El pressupost bascularà «entre 12.000 i 18.000 euros». Bona part del vestuari s’ha conservat, però «el decorat és tot nou».
El repartiment sencer no es repetirà, «però sí la majoria», fins i tot algun veí del poble que va canviar de residència. En Narcís Fontgivell, que va dirigir la primera posada en escena del clàssic de Sullivan i Gilbert, viu actualment a Riudoms (Baix Camp), però això no ha estat obstacle per assistir regulament als assajos en el paper de Ko-Ko. Una altra circumstància remarcable és que Dani Davins també repeteix, però aquest cop ho fa amb els seus fills, el Martí i l’Èlia.Un punt i a part
El cap de setmana té un alt component de celebració i festa, però també de reflexió per a una companyia que, com explica Domènech Rubís, no troba «alternatives», el necessari canvi generacional que dóna vida i continuïtat a les entitats. «El teatre amateur és actuar, però també muntar i desmuntar, una mica de tot», afirma el director d’El Mikado.
«Avui en dia -segueix- sembla que surten uns actors que ho volen tot fet». Això propicia, al seu parer, que hi ha alguns grups que s’hagin vist obligats a plegar. «Abans, aixecaves una pedra i et sortien tres companyies. Ara, tot plegat és molt més justet». Esperant el que pugui passar en el futur, el present explica que El Mikado reviu avui a Santpedor.
