«Fa un parell d´anys em feia fins i tot vergonya dir que era espanyol»

Entrevista a Andrés Velencoso, model que ha debutat a la sèrie 'B&B'

04.07.2014 | 13:42
«Fa un parell d´anys em feia fins i tot vergonya dir que era espanyol»
«Fa un parell d´anys em feia fins i tot vergonya dir que era espanyol»

Andrés Velencoso (Tossa de Mar, 1978) va intervenir en els últims episodis de la primera temporada de «B&B», que just s´ha acabat a Telecinco, i es dóna per gairebé segur que continuaria en una hipotètica segona temporada de la sèrie. El model, que ja havia treballat com a actor en el cinema, assegura que el ritme frenètic de la televisió és una altra història, però que, si pot, repetirà.

Suposo que a una persona com vostè, que ha desfilat i posat a mig món i que ja ha fet cinema, això de participar en una sèrie no el deu haver posat nerviós...
Els nervis sempre són aquí perquè és una feina que fas des d´un punt de vista diferent. A la tele el ritme és frenètic, tot va molt ràpid i al final fins que no et veus no saps si t´agrada el resultat. Espero que surti bé, jo m´he quedat amb bones sensacions encara que és veritat que al principi la gent em notarà més nerviós.

Diu que va ser l´oportunitat de treballar amb Belén Rueda el que li va fer acceptar el paper.
Entre altres coses, però sí. Quan et truquen i et diuen que t´ofereixen participar en una sèrie, doncs llavors t´ho penses, però quan t´afegeixen que tota la teva trama serà amb ella, que és una actriu enorme, no hi ha res més a pensar. Vaig arribar molt content amb l´oportunitat i més content me n´he anat.

Com el van acollir a l´equip? Suposo que per als més joves devia ser un xoc...
Em van acollir molt bé. Al final es tracta d´una intervenció que ha de servir com a reclam per donar suport a la sèrie i que tingui més audiència. Em va fer gràcia perquè em vaig trobar amb un noi que havia fet un curs amb mi fa temps. Però bé, quan arribes també has d´adonar-te que tu ets el nou, que és un equip que ha estat molts mesos treballant al mateix plató. El primer dia va ser una mica complicat, el més difícil és trencar el gel. Quan els vaig veure treballar vaig dir: «quin ritme!». Però després et vas deixant anar i les coses acaben avançant bé, i quan treballes amb actors que fa tant de temps que treballen has de quedar-te amb el millor i aprendre el màxim d´ells.

Un ritme més frenètic que el seu de model?
No, el meu és força alt. La publicitat es grava rapidíssim, però el cinema és diferent. A la tele graves una pila de preses i potser alguna t´agradaria repetir-la una altra vegada, però et diuen que ja està i tu ni tan sols saps amb quina s´han quedat.

Es quedarà al món de la interpretació?
Ja ho estic fent. De moment no m´hi puc dedicar al cent per cent i la moda m´agrada i en principi encara té més pes. No serà un canvi radical, però sí que m´agradaria seguir fent coses i anar encaminant la meva carrera cada vegada més cap a la interpretació. La veritat és que m´encanta el cinema i la interpretació. De moment he treballat a Fin, de Jorge Torregrosa, i a Summer camp, i vull seguir participant en projectes cinematogràfics.

Quan va anar al cinema per última vegada?
L´última pel·lícula que vaig anar a veure va ser El lobo de Wall Street, que, per cert, em va agradar molt. Però tinc unes quantes pel·lícules pendents per veure, entre aquestes Ocho apellidos vascos; dec ser l´únic espanyol que encara no l´ha vist.

El deixen anar al cinema o l´aclaparen la gent i els paparazzi?
Bé, a mi la gent no em persegueix, però, és clar, si me´n vaig a un cinema del centre de Madrid un diumenge... Per això acostumo a aprofitar per anar-hi els dimecres a Girona. Al final els dilluns i els dimecres és quan més cinema veig. Però no, a mi no m´assetgen els paparazzi, adona´t que el meu personatge equival a una mena de Javier Bardem a Hollywood, jo porto una vida molt més normal i quan la gent em reconeix o em diu alguna cosa m´ho prenc amb humor.

Vostè que recorre mig món cada any, quina sensació perceben a fora dels espanyols, ara que ens colla tant aquesta crisi?
Fa un parell d´anys, quan deies que eres espanyol, et feia fins i tot vergonya perquè la resta de països ens van tenir a la zona negra. «Mare meva, pobret espanyol, tan malament que ho esteu passant!», et deien. Però crec que les coses estan començant a canviar, cada vegada sento menys la paraula «crisi» i veig un optimisme en la gent. Això comença a funcionar i hem de sortir d´aquesta, com va fer el Japó després de les seves crisis nuclears.

Descobreixi´m un plaer quotidià que tingui...
Que el meu pare em faci alguna cosa per menjar, jugar a golf, que m´encanta, i l´hivern de la Costa Brava, amb totes les seves platges buides.

I d´aquí a deu anys?
Vés a saber on serem! Jo no sóc gaire de pensar en el futur, sóc dels que van vivint dia a dia, però m´agradaria que m´haguessin sortit projectes al cinema. Intento viure el present.

Suposo que deu tenir ganes d´escoltar les crítiques...
Doncs sí, la veritat és que sempre esperes a veure què et diu la gent, i la família, que moltes vegades són els que més t´afalaguen però també els que et diuen les veritats i et critiquen. Moltes vegades et diuen que com és que has dit això així, o com és que has fet allò altre. En el fons cal acceptar les crítiques perquè sempre són d´agrair i serveixen per prendre nota.

Vostè, de moment, no pensa abdicar de res, oi?
No, espero seguir treballant com a model i com a actor. Que se segueixin presentat oportunitats.

Enllaços recomanats: Premis cinema