El futur sistema de navegació europeu Galileu, que competirà amb el GPS nord-americà, "torna a anar pel bon camí" amb el llançament correcte dels seus dos últims satèl·lits, amb la qual cosa la Comissió Europea (CE) confia haver superat un historial de retards o fallades tècniques.
"A partir d'ara tot serà més regular i esperem accelerar el desplegament de Galileu", ha dit un alt responsable comunitari.
El 27 de març va culminar amb èxit el llançament de la quarta parella de satèl·lits del sistema des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, per mitjà d'un coet rus Soyuz, del mateix tipus que el que va fallar el dia 22 d'agost a l'hora de col·locar en l'òrbita correcta els dos anteriors. La comissària europea del Mercat Interior i Indústria, Elzbieta Bienkowska, va indicar que aquest pas suposava que "el més gran projecte d'infraestructura d'Europa", amb un pressupost de 7.000 milions d'euros finançat al 100% per la UE, tornava a "anar pel bon camí".
Galileu, que es va començar a gestar en els anys noranta, ha afrontat reptes com el fracàs de les negociacions per crear una associació publicoprivada que l'impulsés, fet que va portar el 2008 al Consell i al Parlament Europeus a decidir completar els seus finançaments directament des de les arques comunitàries.
El 2011 es van llançar els dos primers satèl·lits i, el 2012, els dos següents, a la fase anomenada de "validació en òrbita", que serveix per provar el disseny del sistema abans que els satèl·lits passin a utilitzar-se en la configuració operacional. D'aquests quatre satèl·lits, construïts per Astrium, "tres estan funcionant perfectament i un està a mig gas" i "no pot funcionar de manera plena" en tenir problemes amb la seva antena, van confirmar a Efe les fonts comunitàries.
Posteriorment, i ja sota fabricació de l'alemanya OHB en haver guanyat una licitació pública, es va llançar a l'agost una altra parella de satèl·lits que van quedar "situats en una òrbita dolenta".
"Hem fet correccions, no són a l'òrbita ideal que volíem, però estan funcionant bé", van assenyalar aquestes fonts, les quals tanmateix han precisat que "mai no arribaran al 100% del seu rendiment" sinó, "potser, entre el 80 i 90%, una mica en el que encara estem treballant amb l'Agència Espacial Europea (ESA)".
Els tècnics estan fent canvis de programari en els centres de control per adaptar els receptors a l'òrbita el·líptica i amb efectes aleatoris en què han quedat els satèl·lits. "Hi ha molt bones notícies sobre aquests dos satèl·lits, però no definitives", van dir sobre un procés "gradual" que pot durar "un o dos anys" per treure la seva màxima rendibilitat.
El consorci europeu de llançadores Arianespace va crear una comissió d'investigació en la qual va participar la CE que va servir per trobar la raó de l'incident amb el coet Soyuz: la mala alineació de dues peces d'alumini que va provocar la seva congelació i que fallés el sistema que controla l'altitud del llançador.
Pel que fa als dos satèl·lits llançats el març, "fins ara van perfectament", van declarar les fonts, que es van mostrar convençudes que es podran explotar "al 100%".
De cara als dos llançaments següents, previstos per al setembre i per al desembre o gener pròxims, la idea de moment és seguir amb Soyuz abans de passar a emprar coets europeus Ariane 5, que en comptes de dos satèl·lits en podran posar en òrbita fins a quatre.
"Hem de comprovar la compatibilitat amb Ariane 5", van assenyalar a Efe les fonts comunitàries, les quals van subratllar que, abans d'emprar aquest nou llançador, possiblement el 2016, caldrà culminar les proves.
Per contracte, l'ESA encara pot utilitzar tres coets Soyuz i tres Ariane 5, tot i que " encara no està acordat el pla complet" d'ús i "hem de decidir quan utilitzem quin".
L'objectiu és "declarar els serveis inicials de Galileu el 2016", moment en què serà important garantir la continuïtat i que no hi hagi "forats", segons les fonts.
Un altre dels problemes en el passat van ser els retards en el lliurament dels primers satèl·lits construïts per OHB, criticada llavors pel sindicat CFE-CGC de Thales Alenia Space i Astrium, que consideraven l'alemanya mancada de preparació en un sector tan exigent i complicat com l'aeroespacial, i que finalment va haver de pagar indemnitzacions.
En canvi, les fonts van assegurar que "ara la seva cadena de producció està treballant bé", i han confiat que " ara tot serà més regular".
"La producció dels satèl·lits va bé, el llançador va bé; ara esperem veritablement accelerar el desplegament" de la constel·lació de Galileu, que hauria de tenir 30 satèl·lits per al 2020, quan s'espera que funcioni a ple rendiment, van concloure.
