La cultura del tatuatge s´ha estès i democratitzat i, després que als anys 90 la tinta sota la pell trenqués els primers estigmes, avui el tatuatge torna a viure una època daurada, arriba a un públic amplíssim que no entén d´edat, sexe ni nivell socioeconòmic. El nombre de persones que llueixen tatuatges s´ha multiplicat els darrers anys i, de retruc, fer de tatuador s´ha convertit en una professió tan corrent com qualsevol altra. Enmig d´aquest auge, però, tatuadors professionals de la Catalunya Central denuncien que hi ha un grup creixent de persones que tatuen de manera clandestina a casa, sense permisos ni mesures higièniques adequades i que utilitzen internet i les xarxes socials per anunciar-se amb total impunitat.
Darrere d´aquesta competència deslleial, hi ha, segons expliquen diversos tatuadors professionals de la Catalunya Central, «preus rebentats» i una «qualitat dels tatuages més que qüestionable». Per tot això denuncien que aquests tatuadors fan «un flac favor al sector, ja que el devaluen».
La proliferació de tatuadors clandestins és deguda, segons els professionals amb què ha parlat aquest diari, al mateix creixement de demanda i al fet que molts dels que treballen a l´ombra «són persones que amb la crisi es van quedar a l´atur i que van veure els tatuatges com una sortida fàcil». Alba Chumillas, responsable del Crit de Manresa, botiga i estudi amb 20 anys d´experiència en el sector del tatuatge, ho explica així: «hi ha gent a qui agradava dibuixar que es va quedar sense feina i va decidir comprar-se a través d´Internet un equip econòmic per fer tatuatges i en va començar a fer a casa seva. Fan tatuatges des de 10 euros, però, evidentment, no en saben gaire».
Chumillas reconeix que «l´única part positiva de tot això és que ens arriba molta gent que vol que li arreglem un dibuix que li ha fet un tatuador no professional. Això ens ha donat feina, corregir els seus errors, però fa ràbia veure que tenim tanta competència deslleial».
També és conscient d´aquest augment de tatuadors no reglats Joan Rubia, tatuador i responsable de l´estudi Tattoonie de Santpedor: «sé que cada vegada hi ha més gent que tatua a casa, sense tenir els permisos, perquè la gent m´ho diu». Rubia considera que aquesta competència els afecta només «en certa manera, perquè molta part de la clienta busca qualitat i s´adreça a estudis professionals». Tot i això, Rubia coincideix amb Chumillas en el fet que aquesta pràctica «desvaloritza els tatuatges, i pot provocar infeccions o deixar tatuatges de molt poca qualitat».
Anna Mosella i Sergi Gonzàlez, responsables de l´estudi Blackfish Tattoo Manresa, també han detectat aquest intrusisme. «És gent que s´està tirant pedres a la seva teulada. Es compren una màquina barata de tatuar, tintes de molt baixa qualitat i s´anuncien per Wallapop o Facebook i fan tatuatges per 20 euros. Aquesta pràctica fa devaluar molt el tatuatge». Com Rubia, creuen que aquesta competència els afecta parcialment, ja que «la gent, a la llarga, acaba veient quins tatuatges estan ben fets i quins no. I qui busca qualitat va a un estudi professional». A més, coincideixen amb Chumillas en el fet que «moltes persones que s´han tatuat amb un algú que no té els permisos, vénen aquí a arreglar-se´l, i llavors, ja no tornen anar a aquell tatuador».
La solució per fer decréixer el nombre de tatuadors il·legals passa, segons Mosella i Gonzàlez, per denunciar: «la gent a qui han fet tatuatges mal fets, sense les mínimes condicions, ho haurien de denunciar. Si t´agrada el món del tatuatge, li faràs un favor». En canvi, Joan Rubia discrepa i creu que la solució per posar fi a la competència deslleial «no és denunciar-los, sinó per fer pedagogia entre els clients. Fer-los veure que en un estudi tindrà garanties d´higiene i de qualitat. Que haurà de pagar més però que valdrà la pena». Rubia manifesta que un fet amb què es troba i que el sorprèn és que «hi ha qui es nega a pagar 300 euros per un tatuatge que portarà tota la vida i se´n gasta 700 en un mòbil que li durarà dos anys».
«Cal regularitzar la situació»
Joan Rubia coincideix amb el tatuador irregular amb qui ha parlat aquest diari en el fet que «tots hem començat i hem fet algun tatuatge sense tenir l´estudi ni permisos». «El problema», destaca Rubia, «és quan aquesta persona no fa res per intentar regularitzar la situació. Allò ideal seria que després d´uns inicis més o menys legals, el tatuador decidís invertir diners en un local, fer una aposta sòlida per dedicar-s´hi professionalment».
Més tatuatges avui que fa 5 anys
Si als anys 90 el tatuatge es va començar a popularitzar en àmbits que anaven més enllà de la mili, la presó o del món mariner, avui viu una segona etapa daurada i els tatuadors han vist incrementar notablement la seva activitat el darrer lustre.
Alba Chumillas i el seu actual tatuador, Joaquim Habana, asseguren que els darrers «quatre anys ha pujat moltíssim la demanda de tatuatges. Abans podíem fer un tatuatge cada dia o un cada dos dies. Ara hi ha dies que en fem quatre. Hi ha dies que hem de dir que no a clients, perquè tenim l´agenda plena i també perquè hem de dedicar un temps a dibuixar».
Habana, per la seva banda, comenta haver notat aquesta proliferació de tatuadors: «ara mateix hi ha un boom i crec que no pararà, per això intento millorar cada dia i, encara que hi hagi molta competència, poder anar tenint clients». Chumillas destaca que avui dia «la gent és molt més tolerant amb el tatuatge. Ara vénen pares que ja estan tatuats a acompanyar el fill, que es fa el seu primer tattoo».
Blackfish Tattoo és un dels estudis que han sorgit el darrer any a Manresa. Mosella i González, els seus responsables, comenten coincidint amb Habana i Chumillas, que «hi ha cert boom. Notem que hi ha més gent interessada en el món del tatuatge que fa un quant temps», i apunten que ha contribuït a aquest creixement el fet que «s´emetin programes a la televisió sobre tatuatges i que cada cop més gent famosa i futbolistes en portin». Admeten que quan van obrir «teníem por que el negoci no funcionés, però de seguida hem vist que hi ha una bona resposta».
Pel que fa al perfil del client, també asseguren que «és molt divers. Des dels 16 anys fins als 50 i escaig». En un dia bo poden arribar a fer entre 7 i 8 tatuatges petits».
Actualment, segons els responsables de Blackfish Tattoo, «les estrelletes i lletres xineses que es portaven fa pocs anys han deixat pas a altres elements petits com infinits, corones, ocells i noms».
Joan Rubia també coincideix amb Mosella, Gonzàlez, Habana i Chumillas en el fet que avui «la gent ja no té prejudicis cap al tatuatge. Socialment s´ha normalitzat». A l´expansió d´aquests darrers anys hi han contribuït, segons el tatuador de Santpedor, «els programes de televisió sobre tatuadors, el fet que hi hagi molts famosos tatuats i que el tatuatge, tècnicament, també hagi millorat molt».
