La Transèquia va tornar a reeditar aquest diumenge el seu alt poder de convocatòria. Caminant, corrent o en bicicleta, en total hi van participar 4.612 persones, segons l´organització, sense comptar els més de 300 voluntaris i els 220 infants que van ser a la Minitransèquia.

La xifra d´inscrits és lleugerament inferior a la del 2016, segurament per la incertesa de les condicions meteorològiques. «Però, per sort, el dia ens ha acompanyat i el temps ens ha respectat moltíssim», valorava la coordinadora de la Transèquia, Laia Muns. «Patíem perquè les previsions no eren gaire favorables i, al cap i a la fi, no es tracta d´una cursa, que potser la gent hi va igualment, sinó d´una jornada per gaudir en família i amb els amics», va afegir. Tot i que va fer fred i vent, el sol va acompanyar els transequiaires durant una bona part del matí.

Del total d´inscrits, la majoria, 3.436, van resseguir la Sèquia caminant. Alguns van fer l´itinerari sencer de 22,2 quilòmetres des de Balsareny. Altres van optar per fer trams més curts, o bé des de Sallent o bé des de Santpedor. De bon matí, autocars que sortien de l´estació de busos de Manresa es van encarregar de portar els participants fins al lloc d´inici.

La Transèquia també es va poder fer corrent (amb 159 inscrits) i en bicicleta, en què es van apuntar 1.014 persones. Hi havia tres rutes circulars, la més llarga de les quals de 51 quilòmetres. I no tothom la va poder acabar. «A vegades, hi ha gent que es pensa que pot córrer 51 quilòmetres sense tenir les capacitats per fer-ho. Això és el que demanarem per a l´any que ve: que la gent tingui clar que la Transèquia és una festa i que no cal buscar un sobreesforç. Amb la ruta mitjana de 30 quliòmetres, en bicicleta, n´hi ha prou per gaudir», va alertar Laia Muns. «Hi ha hagut persones que han patit i han hagut d´abandonar», va admetre.

Muns, d´altra banda, va valorar positivament el canvi de recorregut del tram de Santpedor (forçat per unes obres a Comabella) i també es va mostrar satisfeta per haver ofert als participants aigua natural de l´aixeta: «hem instal·lat fonts connectades a la xarxa pública, i han funcionat molt bé. És una aposta per fomentar aquesta aigua», va dir Muns.