Les caramelles de pagès de Manresa celebren una dècada en actiu

Ja fa deu anys que les persones que organitzen el Pessebre Vivent del Pont Llarg de Manresa van voler recuperar les caramelles que havien tingut una llarga tradició a la parròquia de l’Esperança de la barriada Mion-Puigberenguer-Poal. 

Les caramelles les va iniciar i mantenir el Mijac de la parròquia mentre va estar en actiu. En dissoldre’s el grup de jovent que ho engrescava cada any, el barri es va quedar sense aquesta tradició durant uns quants anys, fins que va entomar la seva recuperació la comissió organitzadora del Pessebre Vivent del Pont Llarg, l’any 2014, i fins avui en dia.

Des del primer moment, nodrint-se de la gent que feia el pessebre i de totes les persones que es van voler apuntar a ballar i cantar, les caramelles van continuar la tradició de fer la ruta pels camins i les cases de la zona del Poal el Dilluns de Pasqua. De fet, destaquen els seus responsables, és l’únic grup caramellaire en actiu de la capital del Bages que segueix la tradició de passar per les cases de pagès i ensenyar les danses, els balls de bastons i les cançons que han estat assajant al llarg dels últims mesos abans de Pasqua, immediatament després de la celebració del popular pessebre vivent de la ciutat. 

Inici amb esmorzar

La jornada del Dilluns de Pasqua comença al nucli de cases de les Neus amb un esmorzar de germanor que ofereixen els veïns, seguit de l’exhibició de danses, balls de bastons i cantada. La comitiva continua el recorregut seguint el camí de Joncadella, passant pel costat de l’emblemàtic aqüeducte del qual agafen el nom, per continuar per cadascuna de les cases de la zona de regadiu del Poal, que aquell dia s’omple del color de les faldilles de flors, les barretines i les faixes vermelles, i de la música de les danses, els cops de la fusta dels bastons de la colla de bastoners i els cants alegres de tota la colla que sol tancar cada actuació. 

És tradició que, a cada casa, se’ls convidi a beguda i a algunes menges per recobrar ànims i restaurar forces. Sovint, es clou l’actuació amb la participació en la dansa del galop, fins i tot, dels habitants de les cases.

Acte de lluïment final

Cada any, la tradició del grup és posar punt final a les jornades caramellaires amb un acte de lluïment, en el qual exhibeixen tot el seu repertori com a cloenda, en el dia de Pasqüetes a la parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança de la barriada Mion i a la plaça contigua. Es tracta d’un tret característic i diferenciador dels altres grups caramellaires del Bages, que solen fer les seves actuacions el dissabte i Diumenge de Pasqua. El dia de Pasqüetes és el primer diumenge o capvuitada després de Pasqua, anomenat també diumenge in albis.

Aplec a Joncadella

Dins dels actes de Setmana Santa, el Dilluns de Pasqua tindrà lloc l’aplec al Santuari de Joncadella. A les 8 hi haurà repic de campanes, seguit d’esmorzar de germanor, arribada de la Mare de Déu, eucaristia solemne i actuació de l’esbart La Verbena i, a la tarda, a 2/4 de 5, pregària mariana, seguida d’una audició de sardanes.