El primer bloc de pisos comunitari de Manresa obre camí

Amb el certificat de final d’obra a la butxaca, la cooperativa La Raval va mostrar ahir el primer bloc de pisos cooperatius de Manresa, un espai que neix sobre els fonaments de la propietat col·lectiva per desmercantilitzar l’habitatge i crear un espai en el qual infants, adults i persones ja ancianes es puguin ajudar els uns als altres. El primer de la ciutat i al que seguiran d’altres.

Els espais comuns són el cor d’aquest bloc de pisos del carrer Hospital en el qual, a banda de divuit habitatges de mides diferents hi ha cuina, menjador, rebost climatitzat, espai per a convidats, zones polivalents, garatge, traster i bugaderia comunitàries.

Els pisos, d’entre 45 i 76 m2 no tenen rentadores pròpies i les comunes se situaran a la terrassa de dalt quan aquest estiu s’omplin de vida.

L’arquitecte, Pol Massoni, va explicar de quina forma el pensament cooperatiu havia modelat el resultat final de la intervenció perquè «casa teva sigui tot l’edifici».

Va ser ahir, en la visita que va fer a la promoció la consellera de Territori, Ester Capella, acompanyada pel regidor d’Urbanisme, Carles Garcia, entre les múltiples autoritats que es van donar cita al número 10 del carrer Hospital.

Massoni va afirmar que mentre en les promocions convencionals de blocs d’habitatges les persones arriben al final del procés, en aquest cas havien estat des del començament per tal de codissenyar el seu hàbitat.

Un edifici diferent

El resultat ha estat un edifici pensat perquè les circulacions entre els espais tinguin la importància que es mereixen a l’hora de construir el marc d’una comunitat centrada en les persones.

Una d’aquestes persones és Isabel Fernández, que forma part de la cooperativa La Raval des del 2017 plenament alineada amb l’objectiu de reivindicar habitatge digne, assequible i sostenible al barri vell. «La idea és que fem àpats comunitaris i la tasca de cuinar sigui rotatòria», explicava. Habitar no només l’espai de llar sinó les zones comunes per teixir relacions entre el veïnat i amb l’entorn. L’Ajuntament disposa d’un local a la part baixa i l’entrada i l’espai immediat està pensat per ser un entorn d’intercanvi.

L’espai privatiu queda obert o tancat segons les necessitats amb l’entrada als habitatges sempre és per la cuina que disposa d’una porta amb vidre de forma que la família pot triar el grau d’intimitat.

A la planta cinquena, la cirereta del pastís és un ventilador sobre la caixa d’escala envoltada per una estructura, amb un tendal retràctil, que permet que una gran part de la terrassa estigui oberta o tancada.

A l’estiu s’obrirà per generar un corrent d’aire que el gran ventilador ajudarà a distribuir per les plantes inferiors. A l’hivern quedarà tapat i captarà calor que també dispersarà el ventilador.

Un altre element característic és l’escala oberta exterior construïda a l’esquena de l’edifici per donar una sortida contra incendis als pisos superiors, i que serà una alternativa a la utilització de l’ascensor.

Amb el sostre no s’especula

Glòria Rubio, de La Dinamo -fundació que neix amb l’objectiu de fomentar i promoure la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a l’habitatge- i Rakel Fernàndez, sòcia de La Raval, van insistir en la necessitat de guanyar terreny a la lògica especulativa i d’assolir unes línies d’ajut més decidides i estables per part de l’Administració.

A hores d'ara encara queden repassos a fer i la segona part d’obres per connectar la plaça Hospital amb la fàbrica de l’Anònima mitjançant un passatge.

Més que 18 habitatges

Per la seva part, la consellera de Territori, Ester Capella, va voler destacar que eren «molt més que 18 habitatges», perquè l’obra «ajuda a entendre la vida en comunitat i a regenerar i recosir un espai del barri antic».

Capella va aprofitar per fer una crida als ajuntaments perquè facin aflorar solars i espais per rehabilitar per contribuir a regenerar els nuclis antics dels pobles i les ciutats del país «per fer d'un barri vell un barri bell».

Va afegir que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús «és una de les eines importants per ampliar el parc d’habitatge social. Una eina innovadora que cal consolidar».

La Raval va signar amb l’Ajuntament un contracte de cessió d’ús del solar per 75 anys prorrogables. Per tant, els cooperativistes poden viure a La Raval durant el temps que vulguin sense poder llogar ni vendre cap dels habitatges, ja que els pisos són de la cooperativa i, en conseqüència, no hi ha possibilitat d’especular. Aquest model permet generar habitatge assequible i possibilita generar comunitat i optimitzar serveis. 

Diumenge va ser el dia escollit per la cooperativa per celebrar el final de les obres, una fita molt important i emotiva per totes les persones involucrades en aquest projecte que van estar acompanyades per més de 200 persones que es van apropar a donar-hi suport.

Van intervenir tres representants de la cooperativa (una sòcia adulta, una sòcia sènior i una sòcia adolescent). A continuació va ser el torn de les entitats tècniques que han participat en el projecte, La Dinamo, Lacol i els serveis financers de Coop57 que van apostar des del principi pel projecte pel seu caràcter d’autogestió, creació d’una comunitat forta i arrelada al territori.

Per últim van parlar l’alcalde de Manresa Marc Aloy, Marina Berasategui, secretaria de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i Juli Silvestre director general d’Economia Social i Solidària.

La constructora 360 va lliurar les claus

Manrússia Van del Pal va oferir una actuació bastonera i també es va iniciar un procés participatiu per triar el nom del nou passatge. La festa va finalitzar amb un vermut i dinar comunitari i popular.

La Raval va néixer el 2017 amb l’objectiu de proveir a les seves sòcies d’un habitatge digne i assequible a través de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús, contribuint al creixement del sector de l’habitatge cooperatiu. Des de l’inici, la cooperativa va apostar per construir una comunitat centrada en les persones, teixint alternatives que s’allunyessin de

l’individualisme i l’aïllament social a través d’una composició heterogènia del grup i un model de vida de suport mutu i intercanvi entre generacions.

Una de les característiques clau de La Raval és que és un projecte que a més de construir habitatge assequible i sense ànim de lucre, també contribuirà a rehabitar el barri vell al centre de Manresa, mitjançant la construcció d’un projecte obert al barri i a les veïnes i treballant amb entitats del territori.

La cooperativa està acompanyada tècnicament per La Dinamo Fundació com a gestora del projecte, els arquitectes de la cooperativa Lacol, La Ciutat Invisible en l’àrea jurídica i econòmica i Arrevolt en l’execució de l’obra.

Un element clau del projecte és el petit pati central que connecta totes les plantes i esdevé el cor de la cooperativa, a part de funcionar com un gran recuperador de calor passiu. Les mesures bioclimàtiques i les instal·lacions centralitzades de producció d’ACS i clima permeten obtenir un alt confort tèrmic amb el mínim consum energètic.

L’edifici es dissenya amb paràmetres bioclimàtics per aconseguir una baixa demanda energètica gràcies a la seva compacitat i gran inèrcia tèrmica per l’hivern i una gran ventilació creuada per l’estiu. S’han construït façanes ceràmiques revestides amb un aïllament continu de suro i calç que elimina tots els ponts tèrmics. Les instal·lacions tèrmiques són totalment centralitzades amb aerotèrmia i terra radiant, amb una gran producció d’energia fotovoltaica.