Desesperançat. Un clam per Palestina

Fa dies que sento un rau rau als budells permanent. Tanco el dia escoltant proclames preocupants, i obro el dia llegint com cada dia és més sagnant i animal aquesta brutal guerra. No hi ha causa que justifica tanta mort, tanta brutalitat, tanta barbàrie, tantes decisions deshumanitzades. No hi ha dia que passi sense tenir un moment de reflexió indignada per tanta complicitat occidental amb els agressors, per una part, i tanta inoperància europea. De veritat som tan poca cosa que no hi podem fer res per aturar l’enfrontament bèl·lic. Com sempre, al ciutadà li queda el carrer, la protesta, la revolta... l’ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona per part d’estudiants que busquen una aprovació d’una declaració a favor de la salvació del poble palestí.

Josep Borrell, l’alt comissari europeu, diu que preveu un desastre humanitari i que el conflicte s’agreugi (pot ser més greu, encara?). El comissari de Gestió de Crisis, Janez Lenarcic, ha reclamat a Israel obrir «immediatament» els dos principals accessos a Gaza des del sud de la Franja: Rafah i Kerem Shalom. Tots dos estan a la frontera amb Egipte. Aquesta petició arriba hores després que l’exèrcit israelià hagi anunciat haver pres el control del pas fronterer de Rafah.

També Lenarcic veu «inacceptable» aquesta operació militar i ha alertat que «afegirà una nova catàstrofe» al conflicte.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha exigit al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que aturi l’operació a Rafah, al sud de Gaza. «Un atac a gran escala seria una catàstrofe humana», ha advertit. I ha afegit que l’agressió provocarà més morts i «més famílies forçades de nou a desplaçar-se» sense que hi hagi «cap lloc segur a Gaza». Guterres ha assegurat que Rafah, a la frontera amb Egipte, és «l’epicentre de l’operació humanitària» per ajudar a Gaza i que, amb l’atac, Israel està boicotejant el suport de Nacions Unides a la població palestina afectada per la guerra i en risc de fam.

I tots aquesta alts càrrecs europeus, de Nacions Unides, a part de preveure el desastre, segur que no té eines per garantir la pau? Els conflictes es resolen a les taules de negociació, però fins ara, ningú ha fet seure els líders israelians, ningú ha tingut la capacitat per exigir-los entrar en una negociació i aquesta és on es veu la fortalesa dels uns i els altres. Pot ser que tinguem una pobresa política tan gran? Pot ser, però és aleshores quan han de sortir líders que si no tenen força tinguin imaginació per fer girar el món un altre cop del dret. És un clam per Palestina, poble que té uns drets, avui més esclafats que mai.