En el desenvolupament territorial, "per aconseguir resultats diferents hem de fer coses diferents" i superar la barrera de continuar treballant igual com s´ha fet fins ara. Aquesta és una de les premisses exposades en el taller amb què el consultor en polítiques públiques i desenvolupament local Eduard Jiménez va donar el tret de sortida al programa de les jornades d´intercanvi d´experiències organitzat diumenge i dilluns a Euskadi per l´Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona. Entre els participants hi va haver els alcaldes, David Rodríguez i Ferran Estruch, i els presidents de les associacions d´empresaris del Solsonès i Cardona, Miquel Àngel Montaner i Ramon Vilajosana, respectivament.
Reinventar-se
I precisament l´objectiu d´aquest viatge de treball per a sectors públics i privats d´ambdós municipis, subvencionat pel Servei d´Ocupació de Catalunya, ha estat fer una prospecció d´altres maneres de fer que han portat alguns territoris a reinventar-se a fi de capgirar derives socioeconòmiques adverses. "El focus ha de ser mirar enfora i endavant", tal com assenyala Jiménez, per al qual la creació de l´Agència de Desenvolupament Local ja és una iniciativa encaminada en aquesta direcció. "El desenvolupament local des de la defensa és molt difícil que sobrevisqui actualment". El consultor també va desgranar les característiques que han de reunir les estratègies emergents, com per exemple la necessitat de trobar fórmules de coproducció.
Glòria Domínguez, directora de l´Agència, destaca especialment la participació de persones de la pràctica totalitat dels agents socioeconòmics i d´altres d´implicades en els plans estratègics d´ambdós municipis, que fa que "les reflexions conjuntes puguin ser d´una gran riquesa, ja que incorporen sensibilitats diferents". A més, marxar dos dies per conèixer altres experiències territorials i compartir la pròpia "permet analitzar-se des d´una altra mirada i fer un exercici de reflexió que és molt difícil de fer en el dia a dia quotidià". Segons Domínguez, "tenir agents socials i econòmics amb la generositat i maduresa necessàries per realitzar aquesta autoanàlisi i dedicar-hi el temps necessari és, a més d´una fortalesa, un gran actiu territorial que no s´ha de menystenir".
Els comerciants van poder conèixer de primera mà, entre altres iniciatives, les línies de treball de Gasteiz On, l´associació publicoprivada de comerciants i hostalers de la capital basca. Per ells, la conversió del centre urbà de la ciutat en zona per a vianants -Vitòria té 80 quilòmetres de carrers tancats al trànsit rodat- ha beneficiat clarament el comerç. La creació d´un espai amable a la ciutat, la recollida selectiva de residus, un pla de mobilitat sostenible, l´accessibilitat, la formació i la innovació o el màrqueting són alguns dels eixos en què centra la seva activitat aquesta plataforma. Una de les accions de dinamització del comerç que els visitants van poder conèixer va ser el Mercat Medieval de Vitòria.
"Sortint de la crisi, definint conjuntament el futur" va ser el títol d´una jornada celebrada a Urduña, un petit municipi de 4.200 habitants de Biscaia amb un fort pes del sector primari. La societat pública de desenvolupament local s´hi va crear l´any 2003. Després d´una rebuda per part de l´alcaldessa, Idoia Aginako, es va explicar als assistents el model de desenvolupament econòmic de la població, que està potenciant els sectors agroalimentari i d´energies renovables, si bé amb dificultat per a la instal·lació de nous projectes.
Així mateix, la delegació catalana va poder conèixer el funcionament i les finalitats de Garapen, l´associació basca d´agències de desenvolupament local, que acumula 14 anys de trajectòria. Formar part d´aquesta xarxa permet a les agències intercanviar coneixements i experiències, fer formació de personal i accedir a finançament europeu, entre d´altres.
A Urduña també es va assistir a una sessió específica sobre dinamització agroalimentària i agroecològica. En aquest marc es va explicar, per exemple, el projecte de la cuina municipal, un dels seus principals emblemes, per promoure el consum de producte local i millorar la qualitat alimentària dels infants a les escoles. Igualment, un productor ecològic va compartir la forma de treballar d´una societat que aglutina els interessos dels productors i algunes de les seves estratègies, com per exemple la creació d´un grup de consum.
´Una nova governança´
Al seu torn, el comitè de direcció de l´Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona va exposar la realitat econòmica del territori que representa, l´origen del naixement de la iniciativa -a partir de la unió dels dos plans estratègics i del pacte de territori-, i la seva filosofia de funcionament, vinculada a "una nova governança" que posa en comú els interessos dels sectors públic i privat i de dues poblacions de comarques i províncies diferents, al marge dels límits administratius.
La visita al País Basc va incloure també una parada a Amurrio, un municipi de dimensions similars a les de Solsona, i un dels més importants d´Àlaba, però amb una economia bàsicament industrial. Entre d´altres, es va visitar el viver d´empreses de la localitat, de característiques semblants al CEI Solsonès. En aquest cas també va rebre solsonins i cardonins l´alcaldessa, Josune Irabien. Aquestes sessions es van combinar amb visites a peu de carrer per palpar algunes peculiaritats dels models comercial i industrial de la zona i amb un intercanvi de productes alimentaris de proximitat.
Aquestes jornades de treball es tancaran properament a mig camí de Solsona i Cardona amb un debat de cloenda per posar en comú parers sobre l´intercanvi. Aquesta iniciativa ha estat subvencionada pel SOC en el marc dels programes de suport al desenvolupament local.
