Caminant pels espais d’uns avantpassats, els Neandertals

Us heu parat mai a pensar com eren els neandertals? Us heu preguntat com vivien o què n’hem heretat d’ells? Doncs el NEAN Parc Prehistòric de Capellades resol totes aquestes preguntes. És un equipament de l’Ajuntament de Capellades. Fins ara, es podia visitar l’Abric Romaní, però des del mes de desembre la visita inclou un recorregut per la Cinglera del Capelló, que finalitza a l’edifici de dotacions del Parc, on hi ha el restaurant NEAN.

En Xavier Gasulla és el guia. Ell ha estudiat història i ja fa 4 anys que treballa al Parc. Amb un somriure ens recull a tots i ens porta a una petita sala d’exposicions i, el primer que fa, abans de gairebé presentar-se ell, és presentar-nos els dos protagonistes de la visita, els Neandertals i el travertí . «Els neandertals van viure conjuntament amb l’homo sapiens, de fet, tots tenim una mica de neandertal dins!», assegura.

En una altra vitrina apareix el travertí . «És una roca sedimentària calcària de tipus químic, formada per calcita, aragonita i limonita, i aquesta pedra, que es forma molt ràpidament, és la que ha permès que restes de fusta – els seus negatius–, per exemple, s’hagin pogut mantenir fins ara», explica. De fet, el travertí és protagonista perquè gràcies a aquesta roca hem pogut conèixer algunes eines i restes. A més, en Xavier, Gasulla, que és capelladí, treu pit i en explica que «les restes de fusta eren poc comuns en els jaciments».

Després d’aquesta classe teòrica anem fins a l’Abric Romaní, el que majoritàriament tota la comarca ja ha visitat, i allà, es projecta un vídeo que explica l’excavació que s’hi fa cada estiu, les troballes que s’hi ha fet i la importància d’aquest espai. Com si estéssim asseguts a la butaca del cinema, però envoltats de pedres. Una de les curiositats és que l’abric rep el nom de Romaní per la persona que el va descobrir, l’any 1909. En total, ja s’hi ha fet 41 campanyes d’excavació i han arribat a més de 50 metres de profunditat. «Una de les troballes més importants en aquest jaciment, a banda de les restes de fusta, són els fogars», explica el guia. En total se n’han trobat més de 200 que han permès descobrir com s’organitzaven aquells individus del passat. A la zona del dormitori hi havia focs petits i normalment era al fons de tot; després a la zona central hi solien haver més d’un foc domèstic, en el qual cuinaven, treballaven i fabricaven les eines; i, per últim, un gran foc a l’exterior que, probablement era el de les escombraries. Per entendre-ho bé, l’itinerant també et permet visitar una representació d’un campament neandertal.

En sortir de l’abric, Xavier Gasulla agafa un cubell ple d’estris i ens porta en un espai on fem un taller de tir per caçar tal com ho feien els neandertals. En aquest grup -malgrat l’esforç de l’instructor- és possible que tot ens haguéssim mort de gana. «Les eines les fabricaven amb restes d’animals salvatges i algunes les fabricaven amb sílex», explica Gasulla. El sílex, no es troba a Capellades, però sí a Sant Martí de Tous; un altre fet que permet saber que els campaments dels Neandertals eren estacionals i transportaven materials d’altres llocs.

Un cop acabat el taller de caça ens posem tots un casc i comencem la caminada per la Cinglera del Capelló, un recorregut lineal de prop d’un quilòmetre. Veiem la vintena de jaciments de diverses èpoques fins arribar a l’impresionant barret del Capelló «aquest espai va ser un lloc on l’home prehistòric hi va trobat aixopluc des de les reculades èpoques del Paleolític Mitjà i que li oferia unes condicions naturals excel·lents». Els Neandertals van ser molt llestos en triar aquest espai.