Anuari 2023: El sobrecost guanya protagonisme en el culebrot del futur Museu del Barroc de Catalunya a Manresa

Les obres per fer realitat el futur Museu del Barroc de Catalunya a l’antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa, iniciades el 2016, han generat debat pràcticament des del primer dia i, en certs moments, també polèmica, que s’ha anat intensificant amb el pas del temps. Sobretot, pel que fa al sobrecost de l’actuació, juntament amb la construcció del volum afegit a l’edifici original per fer els nous accessos, que suscita recels per la seva monumentalitat. El procés d’adjudicació del projecte museístic tampoc no n’ha quedat exempt. Tot plegat va tenir un protagonisme especial en les eleccions municipals celebrades el maig.

L’any va començar amb el PSC, ara al govern de Manresa, celebrant que ERC i Junts, al capdavant a l’anterior mandat, admetessin que hi havia «sobrecost» en les obres al museu, que els socialistes van atribuir a «l’excés de monumentalisme» i a unes despeses «desmesurades i innecessàries». Van situar en 9,7 milions d’euros el cost, comparat amb els 5,7 del pressupost aprovat inicialment. 

El febrer, coincidint amb la Llum, es va inaugurar una escultura per homenatjar el Gremi de Constructors de Manresa i Comarca, administradors de la festa, al costat de la capella del Rapte, a la part de la plaça de Sant Ignasi on hi havia la Sala Ciutat. Aquest nou espai, que, segons va dir l’alcalde Marc Aloy, no s’obrirà fins que s’acabin les obres al museu, té 1.000 m² i es va adequar seguint el projecte de l’estudi d’arquitectura Batlle i Roig amb un pressupost proper als 400.000 euros, 360.000 dels quals sortits del conveni signat amb Criteria Caixa per a la Fàbrica Nova. 

La urbanització del nou espai havia començat el setembre del 2022 amb dos anys de retard respecte al previst inicialment. Entre altres elements, inclou jardineres al voltant de la capella, vestigis de l’antiga església de Sant Ignasi i la senyalització a terra d’on estaven el portal i la cúpula del temple. 

El 14 de març es va fer la presentació del projecte museogràfic signat per Croquis Dissenys Muntatges i Realitzacions, de Barcelona, en els primers 800 m² del total de 1.600 que tindrà el museu, que exposarà prop de 200 peces dels segles XVII i XVIII, entre pintures i escultures. Juan Carlos Laverde, arquitecte i responsable de disseny museogràfic de l’empresa autora, va parlar d’oferir al visitant una experiència immersiva amb una «museografia sensorial lligada a l’emotivitat». També es va dir que seria l’equipament de referència del barroc a Catalunya i que faria entrar l’antic Col·legi Sant Ignasi en el segle XXI. 

El cost d’aquesta primera fase és de 900.000 euros, entre la redacció del projecte i la seva producció. En aquesta ocasió, es va situar la inauguració a principi del 2024. El mes a sobre es va saber que l’empresa que havia guanyat el concurs per materialitzar el disseny museogràfic també havia estat Croquis. 

Plantofades a tort i a dret

Paral·lelament, s’ha mantingut ben viva la pugna iniciada per l’empresa manresana Transversal, que considera que en el concurs públic organitzat per l’Ajuntament per adjudicar el contracte referent al disseny hi ha irregularitats greus i ho ha portat als jutjats. El consistori assegura que va ser escrupolosament legal. Hi va haver d’insistir de nou el maig, just sis dies abans de les eleccions municipals i després de rebre plantofades a tort i a dret del PSC, que va exigir que aclarís les noves denúncies fetes per Transversal i assumís responsabilitats si en algun moment s’havia mentit com insinua Transversal que va fer la regidora de Cultura d’aleshores, Anna Crespo. També hi va haver plantofades de Fem Manresa, que va demanar «llums i taquígrafs sobre el concurs de museïtzació, explicacions públiques i una auditoria externa, alhora que va treure el tema del sobrecost; i d’Impulsem, que també va reclamar una auditoria externa i va assegurar que no n’hi havia prou dient que tot s’havia fet bé, sinó que calia demostrar-ho. Junts, tot i formar part del govern sortint, es va afegir a les crítiques. Va destacar l’aspecte del sobrecost, va reclamar saber el cost dels nous accessos i el cost final afegit i va anunciar que encomanaria un informe de tot el procés de construcció per posar negre sobre blanc «fins on s’ha mal gestionat el procés de construcció de l’equipament».  

En la seva resposta, a banda d’esgrimir el tema de l’escrupolositat, el govern de Manresa va tirar en cara als partits que l’aparició del conflicte amb Transversal en plena campanya era, al seu entendre, «pur interès electoral» i una «instrumentalització de la contesa electoral», tot recordant que qui ha portat l’Ajuntament als jutjats és Eudald Tomasa, responsable de la campanya d’Impulsem. 

L’«artefacte» afegit

Les dels partits no van ser les úniques bufetades que va rebre el govern d’Aloy relatives al futur equipament museístic. El juny, també lligat a les obres, el Centre d’Estudis del Bages va posar el crit al cel per l’aspecte de la torre de serveis afegida a l’antic Col·legi de Sant Ignasi, especialment visible des del claustre. En cap moment no en va discutir la utilitat, però sí el component estètic en contrast amb el claustre neoclàssic. Es tracta d’una construcció metàl·lica amb la part superior buida que albergarà el muntacàrregues i els aparells de climatització, entre altres. Maquinària imprescindible que, d’altra manera, hauria quedat a la vista, la qual cosa encara hauria estat pitjor, van argumentar els serveis tècnics de l’Ajuntament.

A punt d’acabar l’any, el sobrecost del museu del barroc han tornat a aparèixer en escena. Ho va ha fet al ple municipal del novembre de la mà de Junts, que va utilitzar la paraula «preocupació» per referir-se als interrogants que genera el futur equipament, per als quals retreu que no hi ha resposta (cost, data de finalització de les obres, pla de gestió...), i ho va fer en el ple d’aquest mes de desembre per part de Fem Manresa, que considera «especialment greu que s’estigui ocultant deliberadament el cost real que tindrà». 

Subscriu-te per seguir llegint