El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aprecia "indicis racionals de criminalitat" en la relació que van mantenir l'exalcalde de Lloret de Mar i diputat al Parlament Xavier Crespo (CiU), i l'empresari i presumpte membre de la màfia russa Andrei Borísovitx Petrov. Per aquest motiu, el tribunal ha rebutjat els recursos presentats pels dos contra la seva imputació per delictes de suborn i prevaricació.
En un acte del TSJC, els magistrats desestimen els recursos presentats per Xavier Crespo; el seu regidor d'Urbanisme, Josep Valls (PP); l'arquitecta municipal, Pilar Gimeno; el que era president del club d'hoquei de Lloret, el sallentí Joan Perarnau; i per Petrov, presumpte cervell d'una trama de blanqueig de diners de la màfia russa a la Costa Brava.
La resolució confirma la imputació una vegada finalitzada la instrucció de la causa, pas previ per a l'obertura del judici oral que asseurà a la banqueta Crespo, Petrov i la resta d'acusats.
El TSJC sí que estima el recurs presentat per Konstantin Mischanin, ajudant i cunyat de Petrov, perquè "no consta que conegués la causa dels patrocinis" que aquest va pagar als clubs de futbol i hoquei de Lloret a canvi, presumptament, que li fos concedida una bonificació en els impostos municipals i tracte preferencial per dur a terme una obra.
La Fiscalia Anticorrupció demana dos anys i sis mesos de presó per a Xavier Crespo com a presumpte autor d'un delicte de suborn passiu continuat per acceptar dons de Petrov, al qual hauria afavorit per construir un complex immobiliari i un aparcament.
Els fiscals anticorrupció també demanen inhabilitar Crespo per a qualsevol càrrec públic durant vuit anys com a presumpte autor d'un delicte continuat de prevaricació, i que pagui una multa de 831.600 euros, a més del decomís dels regals rebuts.
Els fiscals demanen igualment dos anys de presó per a Petrov, dos anys més i tres mesos de presó per a Josep Valls (PP), que era el regidor d'Urbanisme de Lloret de Mar, i dos anys i un mes per a l'arquitecta Pilar Gimeno per acceptar presumptament regals de Petrov a canvi de favors urbanístics.
En l'acte del TSJC, el tribunal considera que "l'existència d'indicis racionals de criminalitat" i "debatre sobre les proves" correspon fer-ho en el "judici oral".
Encara que els acusats van al·legar que no podia vincular-se el pagament de patrocinis que va fer Petrov als clubs de futbol i hoquei de Lloret amb l'atorgament d'una bonificació del 50 % de l'impost de la llicència d'obres, el TSJC veu indicis que sí que és així perquè defensa que va ser l'alcalde, el que "va indicar quins clubs havia de patrocinar i amb quines quantitats, quan es tractava de clubs amb els quals ell mateix, la seva dona, el senyor Perarnau i els fills d'aquests es trobaven vinculats".
El TSJC recorda, entre altres coses, que els fills de Perarnau i de Crespo jugaven en el club d'hoquei i "percebien quantitats per sobre d'altres jugadors, aquests amb fitxes més altes", i que a més van ser els únics que no van veure disminuïts els seus ingressos.
Pel que fa als dons i favors rebuts que els acusats neguen, el TSJC valora el fet que Petrov comprés un rellotge de luxe, que presumptament va rebre Crespo, un dia abans de l'aniversari de l'exalcalde i actual diputat de CiU.
També rebutja l'argument de Crespo que ell no va participar en el ple que va aprovar la bonificació de l'impost per a l'empresa de Petrov perquè estava afectat d'una greu patologia, i constata "l'interès de l'alcalde en la concessió de la bonificació" malgrat que el secretari i l'interventor de l'Ajuntament el van advertir que "podia ser conflictiva". A més, també recorda que l'Ajuntament no va exigir a l'empresa de Petrov l'aval d'1,9 milions d'euros per l'obra.
Crespo, Petrov i els altres acusats aniran a judici perquè, segons els fiscals, es van confabular per donar i obtenir "facilitats administratives" per construir un complex immobiliari a l'antiga plaça de toros "a canvi de determinats favors", entre els quals viatges amb la família a Rússia i el patrocini dels clubs esportius. Segons els fiscals, a Petrov li van suggerir "tractar bé" els càrrecs municipals perquè els permisos depenien d'ells.
