La urgència per fer un pas definitiu endavant que serveixi per desbloquejar la situació de transitorietat actual a Catalunya va marcar, ahir, els dos parlaments de l'acte institucional de la Diada Nacional Manresa; l'inaugural, a càrrec del president d'Òmnium Bages, Jordi Corrons, i l'institucional, de l'alcalde Valentí Junyent. Quaranta-cinc entitats van fer l'ofrena floral davant la placa de la plaça Onze de Setembre, on resa "Manresa als lluitadors per les llibertats nacionals de Catalunya".
Abans i després de l'ofrena, que va omplir el perímetre de la plaça però no va ser, com passa cada any, multitudinària, els assistents no es van parar de fer fotos amb els rams. A primera fila, hi havia una àmplia representació del consistori manresà, amb l'equip de govern de CiU i ERC, incloent-hi el nou regidor Jaume Arnau, i el regidor de la CUP Jordi Masdeu. No hi van ser, com ja es va dir, perquè no se senten identificats amb l'acte, on va onejar l'estelada un any més, ni el PSC ni Ciutadans, i Podem no va fer l'ofrena, però s'hi va adherir.
Al costat de l'alcalde i els regidors hi havia representació del govern a la Catalunya Central, amb Laura Vilagrà (delegada), Ivet Castaño (directora dels Serveis Territorials de Governació) i Eduard Freixedes (cap d'Interior ) i el president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas.
Corrons va defensar en el seu discurs la vigència de la Diada, malgrat les veus que diuen que serveix per celebrar una derrota, que el conflicte de fa 302 anys no tenia res a veure amb el poble i que mirar enrere no té sentit, i va constatar que "les coses no poden continuar fins ara", referint-se als pals a les rodes de l'estat per impedir que prosperin lleis bàsiques per al benestar de les persones, com la de la pobresa energètica, la dels pisos buits i la d'igualtat entre homes i dones, va repassar.
"Caldrà desobeir"
Al seu entendre, "vist l'estadi de bloqueig en què ens trobem, a les nostres institucions els caldrà desobeir, perquè el poble, els catalans, puguem votar i decidir per nosaltres mateixos quin futur volem per al nostre país, i als catalans que vulguem exercir aquest dret ens caldrà sortir en defensa d'aquestes institucions perquè elles soles no se'n sortiran". Va acabar animant els presents a participar en les cinc manifestacions celebrades ahir, on segur que van anar molts dels assistents, que ja en duien la samarreta posada.
Les paraules de l'alcalde van anar en el mateix sentit, però canviant el "desobeir" per la voluntat que "aquesta tarda [ahir per al lector], tots plegats, puguem fer sentir ben alt i clar quin és el missatge que volem que arribi al món: que és que volem decidir democràticament el nostre futur com a país".
Junyent, que va celebrar la participació en l'ofrena de les quaranta-cinc entitats, va remarcar que "els últims anys aquesta data s'ha convertit en la demostració clara i palpable d'un sentiment de llibertat i independència com mai no havíem vist al llarg de la història del nostre país. Avui hem de tornar a dir al món, com sempre hem fet, de manera pacífica, passiva i cívica, però amb un profund to reivindicatiu, que volem decidir el futur del nostre país democràticament a les urnes".
Manresa, escenari històric
Va assegurar que són unes passes que "fem convençuts, amb el suport d'una majoria social, però, sobretot, les hem de fer amb unitat". Va fer notar la situació de paralització de l'estat, "incapaç de trobar un nou govern i que, alhora, ens discuteix el nostre camí, que és ben nostre i tenim el dret històric, legítim i democràtic d'exercir aquest camí". Va refermar "la nostra voluntat de tirar endavant i d'arribar fins al final", referint-se a les forces sobiranistes del govern manresà, i fent costat a les decisions que pregui el al Parlament. No va passar per alt la proximitat, l'any vinent, dels 125 anys de les Bases de Manresa. "Manresa va ser escenari de la primera gran demostració del catalanisme polític".
L'acte va incloure el Ball de l'Homenatge, a càrrec de Pau Codina, dansaire de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages; l'Himne Nacional de Catalunya, cantat pel públic assistent i cantaires de diverses corals de Manresa, i, per acabar, la ballada de la sardana La Santa Espina, amb la col·laboració del Grup Sardanista Dintre el Bosc i de Nova Crida.
