El jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea ha arxivat la peça anomenada Carol, oberta després de la revelació de les converses entre la princesa Corinna Larsen i el comissari jubilat José Manuel Villarejo, i assegura que no hi ha «dades» ni «documentacions» que provin les afirmacions que va fer l'empresària germanodanesa sobre el rei emèrit.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 ha atès així la petició que la Fiscalia Anticor-rupció havia emès ahir al matí i, en un acte, diu que l'única base dels fets que s'imputen a Joan Carles és el relat que fa Corinna , «naturalment deduïts del desenvolupament de la relació d'amistat» de tots dos.
En la conversa gravada a Londres amb Villarejo i l'empresari Juan Villalonga, relata De Egea, «aquella senyora posa de manifest uns actes que suposadament havia dut a terme Joan Carles I, sent rei d'Espanya, aproximadament entre els anys 2009 i 2012».
El magistrat recorda en el seu acte els requisits que exigeix la jurisprudència i la doctrina perquè utilitzar com a prova de càrrec la declaració d'un testimoni en el procés penal i que són l'absència d'incredulitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre un denunciat i víctima que posin en relleu un possible mòbil espuri la versemblança del testimoni realitzat o la persistència en la incriminació que ha de ser perllongada en el temps i reiteradament expressada.
En el cas analitzat, el magistrat estima que «la ruptura de la relació d'amistat l'any 2009, segons les mateixes manifestacions de Corinna, va poder haver motivat el relat de fets que contra el rei Joan Carles I va realitzar davant l'investigat José Manuel Villarejo».
Segons explica De Egea, no s'ha trobat cap document que justifiqui les manifestacions de la que va ser amiga del rei emèrit, ni tampoc ella va aportar documentació en què pogués fonamentar les al·legacions efectuades en la conversa.
El magistrat remarca que l'empresària, a més de no aportar «cap prova», tampoc va relatar de manera «detallada, concreta i concisa» els actes en els quals, segons ella, va ser utilitzada com a testaferro per Joan Carles.
«Corinna posa de manifest el lliurament de quantitats de diners que va poder rebre, així com la titularitat d'algun bé immoble, actes en els quals ella va haver de portar a terme necessàriament una actitud activa, lliuraments de diners i d'algun bé immoble, que bé podien estar justificades i acceptades de mutu acord basant-se la seva relació d'amistat. Sent destacable que Corinna viu a Mònaco, país amb importants beneficis i exempcions fiscals «, explica el dicument.
A tot això s'uneix, afegeix el jutge, que les cintes de la conversa amb Villarejo i Vilallonga van ser gravades el maig del 2015 i que els fets dels quals es parla no van ser denunciats per Corinna i es van conèixer tres anys després, quan van ser publicades per diversos mitjans de comunicació.
No subjecte a responsabilitat
En tot cas, el magistrat recorda, com ja havia fet Anticorrupció en el seu informe sol·licitant el sobreseïment, que el rei Joan Carles va ser rei fins al juny del 2014 i que, per tant, «en tots els seus actes i accions fins a aquesta data és inviolable i no està subjecte a responsabilitat».
D'altra banda, De Egea també argumenta l'arxiu de la causa -que no ha estat oberta ni dos mesos- perquè no veu «indicis racionals» de la comissió dels delictes investigats de revelació de secrets i suborn atribuïts a Villarejo.
