Catalunya ha passat d'acollir l'1% dels refugiats de tot l'Estat a atendre'n el 22% durant els dar-rers dos anys i mig, després de l'inici de la crisi europea de les migracions, i segons el Govern, la comunitat catalana ha fet «un esforç diferencial» en passar de tenir 28 refugiats a tancar el 2018 amb uns 2.200 beneficiaris d'asil.

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va asssenyalar que 2.200 persones són poques en relació amb la necessitat humanitària que hi ha al món, però «comparant-ho amb el que s'ha fet en el conjunt de l'Estat, que va passar de 2.300 a 8.600 durant el mateix període, Catalunya ha fet un esforç diferencial clar».

Amorós va assegurar que el Govern està plenament compromès amb la causa democràtica i de drets humans que és el refugi, i encara que ha de fer-ho «sense recursos extra», ha considerat assolits els objectius d'acollir «més i millor», que han plantejat l'exconsellera Dolors Bassa i l'actual titular de Treball, Assumptes Socials i Ciutadania, Chakir el Homrani.

Amorós va explicar que Catalunya defensa el programa d'acolliment de l'Estat, ha creat un programa per a estudiants refugiats del Líban, planteja millores, com ara implicar-hi més municipis, amb un programa en el qual participen 20 pobles petits i capitals de comarca, i ha treballat en l'accés dels refugiats als serveis públics. «Crec que Catalunya ha de ser el primer lloc on un nen refugiat sigui escolaritzat. No tenim cap queixa en aquesta qüestió i sabem que ho és en altres comunitats autònomes», i també és «on abans s'accedeix a la targeta sanitària», va afirmar Amorós, que va afegir: «És l'únic lloc en què el servei d'ocupació accepta com a membres de les polítiques actives d'ocupació persones refugiades», va afegir.