El Govern català presentarà una denúncia contra l'actuació de la policia espanyola sense autorització judicial de dimecres passat que va acabar amb 16 detinguts. Segons van explicar fonts de l'executiu català, els fets poden ser constitutius d'un delicte de detenció il·legal. El Govern recorda que l'article 167 del Codi Penal castiga tant el particular com el policia que faci una detenció fora dels casos que autoritza la llei.
També assenyala que el dret a la llibertat és un dels fonamentals de l'ordenament jurídic, no només recollit a l'article 17 de la Constitució, sinó perquè el dret a la llibertat està expressament recollit en els textos de drets humans internacionals, subscrits per Espanya i que també són d'aplicació a aquest país, d'acord amb l'article 10 de la Carta Magna.
L'executiu català defensa que la Declaració Universal de Drets Humans del 10 de desembre del 1948 prohibeix la detenció arbitrària (article 9); també cita el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nova York del 16 de desembre del 1966, que estableix que la detenció només podrà acordar-se per les causes legalment previstes; i la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets de l'Home i de les llibertats Fonamentals, feta a Roma el 4 de novembre del 1950, que estableix els supòsits en què una detenció és legítima.
Paral·lelament, el ministeri de l'Interior va defensar que l'operatiu policial es va fer conforme a la legalitat. Fonts del ministeri van reconèixer que les 16 detencions -entre les quals hi havia els alcaldes de Celrà i Verges- no es van fer per ordre judicial sinó que van ser detencions a iniciativa de la policia espanyola. Ara bé, asseguren que «en tot moment» es va comunicar l'operatiu tant al jutjat d'instrucció 4 de Girona com a la fiscalia. «La policia va actuar dins la legalitat i amb el coneixement del jutge i el fiscal», van apuntar aquestes fonts, que també van remarcar que el jutge estava informat dels detalls de l'operatiu.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar que les detencions s'emmarquen en una «actuació judicial» oberta per un jutjat de Girona l'1 d'octubre del 2018 i busca «posar unes cares, un nom i un cognom». Va subratllar que es tracta d'unes circumstàncies que es troben en un procediment judicial, on va assegurar que «no» hi vol entrar, ja que estan dirigides per un jutge, així com coordinades per un fiscal on «s'han pres unes mesures d'identificació i s'ha considerat la mesura de la detenció com, potser, la més adequada o proporcional al moment i circumstàncies concurrents». De totes maneres, va matisar que s'havia acordat la llibertat dels detinguts, defensant el «funcionament de l'Estat de Dret» perquè, va assegurar, que el «Govern té molt clar la separació de poders i que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat estan per cooperar i col·laborar amb el poder judicial».
Tancada a la universitat
Una trentena d'estudiants van decidir ahir continuar tancats de manera indefinida a la facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG), que asseguren que serà «el refugi de tota aquella persona susceptible de rebre repressió».
Segons va informar una portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (Sepc) a Europa Press, van fer la primera assemblea oberta al centre i van decidir continuar el tancament, amb el lema «Caputxinada UdG», inspirant-se en la de l'any 1966 al convent barceloní dels caputxins.
Temien que la Policia Nacional fes ahir més detencions per presumptes desordres en l'ocupació de les vies de l'AVE a Girona l'1 d'octubre del 2018, perquè, segons va explicar aquesta mateixa portaveu, els agents havien anat a buscar més persones a casa seva i no les hi havien trobat. Fonts policials van dir que l'operació s'havia tancat dimecres.
