Les xifres del judici de l'1-O: més de 500 testimonis, peticions de fins a 702 anys i més de 3.700 dies en presó preventiva

A partir del 12 de febrer arrencarà a la sala de plens del Tribunal Suprem el judici més important i multitudinari que ha celebrat aquest tribunal, acostumat habitualment a revisar sentències o investigar aforats. L'atenció mediàtica se centrarà tant dins de l'edifici com fora, amb la previsió que hi hagi declaracions dels principals líders polítics catalans i la presència d'una comitiva per acompanyar els presos també amb representació d'ANC i Òmnium. El primer dia del judici ja han confirmat la presència a Madrid el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent.

Més de 150 mitjans acreditats

Per cobrir el judici s'han acreditat més de 600 periodistes de 150 mitjans diferents. D'aquests, 50 són internacionals. Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a d'altres judicis mediàtics com el dels atemptats de l'11-M a Madrid. Com que les dimensions de l'edifici són limitades, han advertit que només podran accedir dos periodistes per mitjà i que imperarà el criteri de servei públic i audiència.

Dos magistrats del gabinet tècnic del Suprem estaran a disposició dels periodistes acreditats dins del tribunal per aclarir els dubtes jurídics que puguin sorgir durant les sessions.

El Tribunal Suprem estarà blindat i, fins i tot, s'ha advertit explícitament els periodistes que se'ls retirarà l'acreditació per cobrir el judici si publiquen alguna imatge tant de la sala de vistes com de l'interior de l'edifici. L'objectiu és evitar que aparegui alguna imatge dels presos pels passadissos de l'edifici noble.

Des del tribunal han dit que volen garantir la "dignitat" dels presos i que no volen "exposició" i, per tant, se'ls traslladarà per l'interior del Suprem fent l'itinerari més curs possible. A més, s'han suspès les habituals visites a l'edifici per evitar que intercedeixin amb el judici. El tribunal haurà de decidir si els presos entren emmanillats a la sala, tot i que fonts del Suprem ja van apuntar que es decantaven per evitar aquesta imatge.

Judici en directe

El judici es retransmetrà en directe i, per primer cop a la història, el Tribunal Suprem emetrà totes les sessions en 'streaming' des del seu propi web. A més, TV3 també ha avançat que el donarà íntegre a través del seu canal informatiu, el 3/24. Així mateix, TVE facilitarà un enllaç a tots els mitjans digitals que el vulguin donar també en 'streaming' als seus portals.

Des del Tribunal Suprem remarquen la seva voluntat de transparència i "publicitat plena" i usen l'argument de la retransmissió per la televisió per rebutjar la petició d'algunes defenses de reservar llocs dins la sala per a observadors nacionals i internacionals.

Més de 3.700 dies de reclusió abans del judici

Nou dels dotze acusats arriben al judici després de mesos de presó preventiva i entre tots superen els 3.700 dies de reclusió. Els que en porten més temps entre reixes són Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que hi són ininterrompudament des del 16 d'octubre de 2017. El 12 de febrer, quan comenci el judici, sumaran 484 dies de reclusió. En el cas d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn, estan privats de llibertat des del 2 de novembre de 2017 i quan comencin les sessions al Suprem portaran 467 dies en presó preventiva.

En el cas de Carme Forcadell, va estar a la presó només una nit després de declarar el 9 de novembre de 2017 davant de Pablo Llarena. El mateix jutge va ordenar el seu reingrés a presó el 23 de març de 2018. En total, haurà estat 327 dies a la presó fins que s'assegui al bancs dels acusats el 12 de febrer.

Pel que fa a Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull han estat presos en dos períodes diferents: del 2 de novembre al 4 de desembre de 2017, i van tornar a ingressar a la presó el 23 de març de 2018 després que Llarena els comuniqués el seu processament per rebel·lió i malversació. En total, han estat en presó preventiva 359 dies cadascun abans del judici.

Des del passat 1 de febrer, tots els presos estan ja a centres penitenciaris de Madrid. Els homes estan a Soto del Real (a uns 40 kms de Madrid) i les dones a Alcalá-Meco. El judici es concentrarà en sessions de matí i tarda (10h-18h, amb hora i mitja per dinar) els dimarts, dimecres i dijous. El tribunal deixa lliure el divendres per si alguna setmana no s'ha completat la prova i cal allargar les sessions i tampoc descarta habilitar els dissabtes si el judici no ha acabat abans de les eleccions del 26 de maig. La sentència es notificarà després de les eleccions del mes de maig i la voluntat del tribunal és fer-ho abans de l'estiu.

Vuit equips de defensa 'versus' tres acusacions

Dins de la sala de vistes hi haurà vuit equips de defensa que contrarestaran els arguments de les tres acusacions. Per part de la fiscalia hi seran Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno i Fidel Cadena. L'advocacia de l'Estat ha designat la cap de penal Rosa María Seone i Elena Sáenz. Seoane es va incorporar després que rellevessin Edmundo Bal, partidari de mantenir la mateixa acusació que la fiscalia per rebel·lió i no rebaixar a sedició.

Les defenses dels acusats estaran representades pels lletrats Andreu van den Eynde i Estefania Torrente (Romeva i Junqueras), Jordi Pina, Ana Bernaola, Francesc Homs i Míriam Company (Rull, Turull, Sànchez), Mariano Bergés (Bassa), Xavier Melero, Judit Gené i Francesc Homs (Forn i Borràs), Marina Roig, Benet Salellas i Alex Solà (Cuixart), Olga Arderiu i Raimon Tomàs (Forcadell), Josep Riba (Mundó) i Pau Molins i Juan Segarra (Vila).

Perfil dels magistrats

Els magistrats encarregats de dictar sentència són set: Manuel Marchena (president del tribunal i ponent de la sentència), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana María Ferrer.

Marchena també és president de la sala penal del Suprem des del 2014 i al novembre va ser objecte de polèmica. PP i PSOE van pactar situar-lo com a president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en substitució de Carlos Lesmes, que havia esgotat mandat. L'operació es va frustrar per un whattsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que enviava a un xat amb tots els senadors que la sortida de Marchena els permetria "controlar la sala penal pel darrera". Fiscal de carrera, ha exercit al Tribunal Suprem i ha estat fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat. No pertany a cap associació de la magistratura.

En canvi, els que sí estan en associacions progressistes són Luciano Varela i Ana María Ferrer, ambdós membres de Jutges i Jutgesses per la Democràcia. Varela -que és el més gran del tribunal, nascut el 1947- va ser el fundador d'aquesta associació progressista i va ingressar a la carrera judicial el 1976, abans de la redacció de la Constitució.

En canvi, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral són membres de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), de caire conservador. El jutge instructor d'aquesta causa, Pablo Llarena, va ser precisament president d'aquesta associació. Per últim, Andrés Arrieta està associat a la Francisco de Vitoria, considerada moderada.

Curiositats de la sala

La sala de plens del Tribunal Suprem serà l'escenari on es desenvoluparà tot el judici. Situada a la segona planta de l'edifici noble (que data del segle XVIII i era un antic convent), és la sala principal del Suprem. Ha estat testimoni d'altres judicis importants com el que va comportar la il·legalització d'Acció Nacionalista Basca i el Partit Comunista de les Terres Basques, el 'cas Filesa' o el segrest de Segundo Marey a mans del GAL i la vista d'apel·lació per l'intent de cop d'Estat del 23-F (també per rebel·lió).

Al sostre, es veu la pintura a l'oli 'La justícia triomfant sobre el mal' de Marcliano Santa María i el lema que presideix la sortida de la sala és: 'Procedeixi del teu rostre la meva justícia. Els teus ulls vegin l'equitat' (en llatí). A la paret posterior de la sala de plens hi ha un gran crucifix que es va retirar al desembre per restaurar-se.