El president dels Estats Units, Donald Trump, va signar ahir una proclamació de reconeixement de la sobirania d'Israel sobre els Alts del Golan, ocupats per l'Exèrcit israelià durant la guerra del 1967.

La proclamació va ser signada poc després d'una compareixença al costat del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, que va agrair al mandatari nord-americà el seu suport a Israel i va destacar que Washington ja va reconèixer Jerusalem com a capital del país.

«És un dia realment històric», va subratllar Netanyahu, que va escurçar la seva visita oficial als Estats Units per tornar a Israel a conseqüència del tret d'un projectil des de la franja de Gaza. El coet va impactar en un habitatge a prop de Tel Aviv i va ferir set persones.

Durant la compareixença, Trump va defensar el dret d'Israel a defensar-se, i Netanyahu va recalcar que Israel «no tolerarà» els atacs amb coets contra el seu ter-ritori i farà «tot el que sigui necessari» per defensar-ne la població.

Trump ja va avançar la setmana passada que «és l'hora» que Washington «reconegui plenament» la sobirania d'Israel sobre els Alts del Golan, fet que va provocar les crítiques de Síria i Rússia. Per la seva part, un portaveu de la Unió Europea va indicar a Reuters que «la posició de la UE no ha canviat».

Un territori annexionat

Els Alts del Golan són un territori que Israel va arrabassar a Síria durant la guerra dels Sis Dies (1967) i la guerra del Yom Kipur (1973), i que es va annexionar de manera efectiva el 1981, un moviment no reconegut per la comunitat internacional.

Aquest reconeixement satisfaria una altra de les aspiracions israelianes després que el Govern de Trump traslladés l'ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem, amb la qual cosa reconeixeria la Ciutat Santa com a capital del país, en contra del consens internacional sobre la necessitat que el seu estatus es negociï en un eventual diàleg de pau.

L'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar el desembre una resolució amb el suport de 128 dels 193 països de l'ONU en la qual va instar els Estats Units a fer marxa enrere, fet que, com és palès, no ha tingut lloc.