La malaltia infecciosa que més epidèmies ha causat i que més gent ha matat al llarg de la història és la verola. També el xarampió. Hi ha la famosa pesta negra, brots de tifus, còlera i, ja més recentment, la sida, que es calcula que ha matat 30 milions de persones, l'Ebola i la grip aviària. La història de la medicina i exercir-la són les grans passions del doctor manresà Lluís Guerrero. Ha estudiat epidèmies i ara viu enmig d'una d'elles, la del coronavirus.

Tota la vida estudiant temes d'història de la Medicina i ara n'és un dels seus protagonistes. S'ho imaginava?

Jo crec que val la pena fer un plantejament general de base. I és que estem parlant de biologia. I en biologia hi ha diferents ecosistemes, diferents interaccions entre ecosistemes, i aleshores segons aquestes interaccions hi ha éssers que conviuen, n'hi ha que s'aprofiten els uns dels altres a vegades en benefici mutu també, i d'altres que realment entren en conflicte. I quan entren en conflicte es pot produir, segons del que estiguem parlant, fenòmens de depredació, de toxicitat o, en el cas que ens interessa, d'infeccions. No tots els microbis perjudiquen l'ésser humà, al contrari. Hi ha la microbiota de la pell o la intestinal que ens ajuda a viure i en traiem un profit mutu. Per tant, hi ha microbis bons. Però també n'hi ha de dolents. Quan interaccionem amb els dolents, aquí és on es poden produir les infeccions.

D'epidèmies n'hi ha hagut sempre?

En l'escala animal i vegetal, abans de l'existència de l'home n'hi havia. I a partir de l'hominització, del procés evolutiu humà, n'hi ha. En trobem en la paleopatologia. Veiem restes d'infeccions sobre restes prehistòriques, o fòssils humans. El que no es pot dir és si hi havia alguna classe d'epidèmia. No ho sabem, però sí que hi havia infeccions.

Quan se sap, doncs?

A mesura que hi ha documentació escrita comencem a tenir coneixement de l'existència d'epidèmies. Es produeixen també quan hi ha agrupacions. Grups en convivència. D'animals o grups humans. És molt difícil que una malaltia es pugui transmetre d'un ésser a un altre si estan molt distants. Cal suposar que les grans epidèmies van començar a partir que l'ésser humà va començar el sedentarisme, a partir de l'aparició de l'agricultura i del Neolític. Abans hi devia haver infeccions, però fenòmens epidèmics importants segurament no gaires.

On hi ha aquesta mena de relats?

Ja en parla la Bíblia. També en parla Hipòcrates. I en el món antic Tucídides relata epidèmies a Grècia i Ovidi a l'actual península Itàlica. Sabem perfectament, perquè està escrit, que en l'època romana imperial Roma va ser absolutament delmada per epidèmies. També que la pesta Justiniana va influir a les guerres amb Pèrsia, cap al 542 aC, i va reduir la població el 50 %. Sempre hem conviscut amb les epidèmies.

Però aquesta ens ha vingut de nou...

El que ens sorprèn és que en siguem protagonistes.

Quina epidèmia ha sigut més letal?

Des del punt de vista del coneixement històric, en el rànquing de les epidèmies la més important al llarg de la història és la verola. Fins on sabem és la malaltia infecciosa i epidèmica que més morts ha produït al llarg de la trajectòria de la humanitat. Fins que Jenner, a final del XVIII, va descobrir la vacuna. A les epidèmies hem de considerar si estem parlant d'un brot epidèmic, d'una epidèmia o d'una pandèmia, o si estem parlant de quina és la malaltia infecciosa que més epidèmies ha fet i més gent ha matat. Si és a còpia de brots epidèmics, seria la verola. D'una sola tacada sí que parlaríem de la pesta negra. Va tenir una altíssima mortalitat amb un sol brot epidèmic que va durar del 1347 al 1350. Però no era per un virus, sinó per un bacil, que és un tipus de bacteri.

És l'epidèmia més famosa...

Se sap més o menys que haurien pogut morir entre 70 i 80 milions de persones. S'ha dit que va afectar dos terços de la població d'Europa. Seria més aviat Euràsia. Però de pesta negra n'hi ha hagut molts altres brots: al segle XVII i fins i tot al XIX i XX registrades a Xina...

Una altra vegada Xina?

Per què Xina sempre? Perquè hi ha més població i més aglomeració. Pot ser que tinguin costums que comportin l'ús d'elements o de menjars estranys o peculiars. D'acord. Però això també passa en altres poblacions de la Terra i no els passa això. Perquè no estan tan concentrades ni hi ha tant contacte interpersonal.

Què té de similar l'actual situació amb la d'altres èpoques?

Si llegeixes bans municipals de l'època de la grip del 1918-1919 aconsellen pràcticament les mateixes mesures d'higiene i de confinament. No és igual, però és semblant. Els fets són els mateixos però la manera d'afrontar-los són diferents.

Entendre el passat ens pot ajudar en el present i en el futur?

És molt important perquè ens posa en una situació d'una certa humilitat. Actualment hi ha un cert sentiment, diria jo, de prepotència perquè tenim uns dispositius sanitaris importants, i a tothom el sorprèn que pugui passar una cosa d'aquestes. I pot passar perquè aquestes coses no es poden preveure. En tot cas podem preparar-nos, preparar dispositius per si mai passa, però el que no podem fer és evitar-ho. No podem prevenir el que és desconegut. No hi ha vacunes ni antibiòtics contra el desconegut. Simplement el que podem fer és preparar-nos amb dispositius assistencials de contingència.

En vindran més?

Si mirem les que hi ha hagut del segle XXI, no estan distanciades les unes de les altres. Hauran estat brots més autolimitats. Ni tan curts ni tan aguts. Moltes vegades s'ha acabat sempre donant la culpa d'una epidèmia o a països del costat o a grups socials o a grups religiosos diferents. Sempre s'ha buscat un culpable. En aquest cas la Xina. L'ésser humà és massa orgullós per pensar que una cosa tan mínima com pot ser un microbi, un bacteri o un virus el pot matar o pot delmar la humanitat d'aquesta manera. Calen més dosis d'humilitat perquè som molt poca cosa, som un element biològic més que neix, viu i mor.