Els virus no deixen d'oferir-nos descobriments fascinants. L'últim d'ells, publicat aquest mes a Science, és que el del xarampió, un dels més contagiosos, i que la humanitat està prop d'erradicar, es va originar fa 2.500 anys, el segle VI abans de Crist, quan va passar del búfal domèstic als humans. Investigadors de l'Institut Koch alemany i d'altres institucions científiques l'han esbrinat després de seqüenciar el virus contingut en els pulmons d'un nen mort el 1912, i que es conservaven en un museu.
Aquesta és una de les últimes troballes sobre virus. Hi ha moltes altres dades sorprenents sobre ells que la ciència ha descobert en temps recents. Alguns apareixen en el llibre de Carl Zimmer Un planeta de virus. Aquests minúsculs patògens (al cap d'una agulla caben 100 milions de partícules del nou coronavirus) constitueixen la forma de vida més abundant de la Terra. En l'oceà existeixen entorn de 10 quintilions de virus. Per escriure aquesta xifra hem de posar un u seguit de 31 zeros. Només en un litre d'aigua de mar hi ha fins a 100.000 milions de partícules víriques. Però no s'alarmin quan es banyin a la platja: només una ínfima part d'ells poden afectar l'ésser humà. De fet, portem virus en el nostre material genètic: el 8 % del nostre ADN està compost de virus que en el seu moment van infectar els nostres avantpassats.
Gràcies a les vacunes, el 1977 es va poder erradicar la verola, que entre 1400 i 1800 va matar 500 milions de persones per segle només a Europa.
En els últims tres mil anys, la verola podria haver matat més persones que cap altra malaltia.
