Els alcaldes de les grans ciutats catalanes van reclamar ahir al Govern espanyol que rectifiqui l'acord amb la Federació Espa-nyola de Municipis i Províncies (FEMP) que proposa cedir part del romanent al Govern espanyol per fer front a la crisi del coronavirus i han avisat que no tenen intenció de donar-los els seus estalvis. «La ministra d'Hisenda s'ha equivocat, no entenc la seva actitud antimunicipalista i tancada al diàleg», va carregar ahir l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Colau, que va reclamar poder fer ús de la totalitat dels romanents de la ciutat, va avisar que Barcelona «farà dèficit sí o sí» per la caiguda d'ingressos que han patit pel coronavirus.
Colau, amb entre 165 milions i 230 milions d'euros de romanent, va expressar una «incomprensió absoluta» per l'actitud «centralista» del Govern espanyol i va demanar modificar la normativa perquè els ajuntaments disposin de «tot el seu potencial financer».
En aquest sentit, va apuntar que aquesta mesura ja formava part de l'acord de govern entre PSOE i Podem i va exigir-ne «el compliment».
L'alcaldessa de Barcelona no és l'única descontenta amb l'acord del govern espanyol. També l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va queixar-se a Catalunya Ràdio de la proposta, que va avisar que no entomarà. «Això no és cosa de parits, aquí el govern espanyol i el PSOE han pres aquesta mesura inacceptable en contra de gairebé tothom», va apuntar.
El batlle de Badalona, que va detallar que disposa de 133 milions de romanent que preveu revertir a la població «dins de la legalitat», va referir-se a la llei d'estabilitat pressupostària -coneguda com a llei Montoro- en què s'empara el Govern espanyol per proposar la mesura, i va dir que la norma «no va néixer amb aquest esperit».
A més, va assegurar que «no és la Bíblia» i que caldria canviar-ne els punts que siguin «injustos».
Per la seva banda, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, també va queixar-se de la proposta i va advertir que els 2 milions que té de romanent els destinarà «directament» als ciutadans de Reus. L'alcalde també va aprofitar per demanar una reunió a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
En un sentit similar va expressar-se el batlle de Lleida, Miquel Pueyo, que va qualificar la mesura de «confiscació». El cas de Lleida, però, és diferent, ja que no disposen de superàvit sinó que tenen un dèficit de 175 milions.
Per a Pueyo, això fa la seva situació «encara més dramàtica» i va remarcar que serà «absolutament injust» que els ciutadans de Lleida, que «contribueixen amb ingressos a l'Estat», rebin «exactament zero euros» per fer front al coronavirus.
Alhora, al Baix Llobregat, l'alcalde del Prat, Lluís Mijoler, va anunciar que tampoc cedirà al govern espanyol els estalvis municipals -amb un romanent de 28 milions.
Mijoler va recordar que l'Ajuntament no té dèficit i va instar l'executiu de Pedro Sánchez a derogar la llei d'Estabilitat pressupostària de l'exministre Cristóbal Montoro «i no usar-la perquè els ajuntaments facin de banc del govern».
Per la seva banda, l'alcalde de València, Joan Ribó, va exigir la modificació de l'acord i va avisar el PSOE que «no podrà seguir amb aquesta actitud». A més, va lamentar el tracte «paternalista» de l'Estat espanyol.
