Una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena a la Generalitat a garantir que tots els alumnes rebin un mínim d'un 25% de classes en castellà com a llengua vehicular, després de constatar que el seu ús és «residual» i que només compleixen la llei un 2% de les escoles. Aquesta nova resolució dels magistrats de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal estima parcialment el recurs que el 2015 va presentar l'Advocacia de l'Estat, en nom del Govern de Mariano Rajoy, per la «inactivitat» de la Generalitat en la seva obligació de garantir l'ensenyament del castellà com a llengua vehicular i pel procés de preinscripció en les escoles catalanes, que, assegurava, limita l'ús de l'espanyol al primer curs d'infantil mitjançant «atenció individualitzada».
La sentència obliga la Generalitat a «adoptar les mesures necessàries» per garantir que tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata» l'ensenyament mitjançant la «utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25%. L'objectiu és que aquest precepte inclogui el «conjunt d'alumnes», a fi d'«evitar un ús simbòlic o residual».
La sala, que es remet a anteriors sentències dictades pel mateix TSJC en casos determinats i el Suprem que obliguen a impartir un 25% de classes en castellà, retreu a la Generalitat que no hagi «exercit la seva competència» per assegurar l'ús de vehicular de les dues llengües oficials a les escoles ni hagi «exercit una activitat de control» per garantir-ho. El tribunal arriba a aquesta conclusió arran de la informació que el departament d'Ensenyament li va aportar en el marc d'aquest procés judicial que, segons la sentència, constata que la mitjana d'hores en castellà és del 18% en l'educació primària, del 19% en secundària i del 26% a batxillerat.
Únicament cinc dels 184 centres de la mostra que la Generalitat va entregar al TSJC imparteixen «íntegrament» en castellà el 25% de les àrees o matèries -almenys una troncal-, cosa que suposa que compleixen aquest estàndard «un 2% de centres d'educació primària i un 12% dels de batxillerat».
Reprimenda a la Generalitat
D'això es dedueix que «l'ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d'ensenyament de Catalunya és residual, o almenys és així en una part significativa de centres i grups docents», afegeix el TSJC, que adverteix que això suposa «una infracció del marc jurídic vigent». Els jutges incideixen que «la Generalitat no ha exercit la seva competència dictant la normativa, les instruccions o els actes d'aplicació que siguin necessaris als efectes de determinar l'ús vehicular de les llengües en l'ensenyament, ni ha exercit una activitat de control susceptible d'evitar aquesta situació».
La sentència recalca que l'ús vehicular mínim del castellà ha de ser del 25% d'hores lectives, d'acord amb la jurisprudència, i ha d'utilitzar-se «íntegrament» en almenys «una àrea matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg». L'idioma fet servir en la resta d'hores lectives, concreta, haurà de ser determinat per la mateixa administració o pels centres docents «en consideració a circumstàncies com l'estat de la normalització de les respectives llengües oficials segons el lloc o la incorporació vehicular de terceres llengües».
Al contrari, la sala descarta que siguin il·legals les resolucions sobre el procés de preinscripció a les escoles, que el Ministeri d'Educació havia impugnat perquè no incorporaven la possibilitat que les famílies optessin pel castellà com a llengua vehicular en el primer ensenyament.
Educació recorrerà la sentència al Suprem
El Departament d'Educació recorrerà al Tribunal Suprem (TS) la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que estableix un mínim del 25% de l'ensenyament en castellà a Catalunya. En tot cas però, la conselleria ha defensat que un cop entri en vigor la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE) "deixarà sense efecte" la resolució del TSJC. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha dit que la política educativa "no la fan els jutges" i ha lamentat que alguns pretenguin "retornar al passat". Educació ha criticat també que la resolució ha arribat abans als mitjans, ja que segons ha explicat a l'ACN el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, encara no han rebut la notificació.
Bargalló ha apuntat que la resolució "no tindrà cap efecte ni cap conseqüència". De la seva banda Martínez ha dit a l'ACN que "no deixa de ser curiós" que la resolució arribi a pocs dies que la nova norma s'aprovi al Senat. La LOMLOE, coneguda com a Llei Celaá, elimina l'obligatorietat de tenir la llengua castellana com a vehicular.
Martínez ha criticat també la "ingerència" que suposa que els jutges vulguin decidir sobre política educativa. "De la mateixa manera que no entendríem que un tribunal es posés en la manera d'operar d'un cirurgià, són temes que hauríem de deixar a mans dels professionals d'educació, dels claustres i dels equips directius", ha manifestat.
Amb tot, ha augurat que la resolució tindrà "dies de vida" i ha afirmat que el TSJC "es podria haver esperat uns dies", a l'espera de l'aprovació de la LOMLOE. Martínez ha asseverat que aquest nou marc normatiu ha de permetre "protegir" el sistema educatiu i el model lingüístic català.
