El BOE ha publicat a primera hora d'aquest dimecres els nou indults als presos del procés per l'1-O, que ara només han d'esperar que el Tribunal Suprem comuniqui la interlocutòria d'excarceració a les presons. Les nou resolucions, d'una pàgina cadascuna i firmades pel rei Felip VI, indulten la pena de presó pendent de compliment amb la condició que no tornin delinquir en períodes de tres a sis anys, segons el cas. Cada reial decret, aprovat pel consell de ministres aquest dimarts, té en compte els informes del tribunal sentenciador, el Suprem, i de la fiscalia, i justifica l'indult "atenent les circumstàncies del condemnat i, en particular, als motius d'utilitat pública".
Informes individuals
L'informe de Junqueras, al qual ha tingut accés l'ACN, té 33 pàgines, i les últimes deu són la proposta d'indult en si mateixa. Recorda que, tot i ser a presó, ha seguit obtenint amplis suports electorals i el seu pes en les relacions entre Catalunya i Espanya és "indiscutible". També es té en compte la seva actitud i "evolució" "decidida" i "nítida" del 2019 fins el 2021 per buscar solucions dialogades per millorar la convivència a Catalunya. Així, es valora especialment l'article que va publicar el 7 de juny passat on assumia com a pròpies només les vies de diàleg amb l'estat i l'acatament de les lleis.
Pel que fa a Jordi Cuixart, reconeix la seva posició "preeminent" en la societat civil independentista. L'expedient recorda que ni el penediment ni l'acceptació de l'indult són requisits per a la seva concessió. Per això, les declaracions de Cuixart dient "ho tornarem a fer" podrien suposar que no meresqués l'indult per raons de justícia i equitat, però sí pel superior interès públic. A més, considera que no hi ha risc de reincidència perquè tot i la seva influència i manifestacions públiques, "no ha tornat a instigar o cometre cap altre acte delictiu".
De Jordi Sànchez diu que va tenir un paper clau l'1-O i també el pot tenir ara per restaurar la convivència, recordant, a més, que ara és secretari general de Junts i va ser escollit diputat. També es té en compte la carta que Sànchez va escriure en resposta a l'article de Junqueras, on deia que l'1-O era més aviat una via per forçar la negociació amb l'estat que no pas una via per proclamar la independència efectiva. Es recorda que en el moment dels fets era un activista social defensor dels drets humans i adjunt al Síndic de Greuges, no polític, i això, com Cuixart, li va fer guanyar simpaties entre sectors no independentistes. No obstant la seva actual influència política, l'escrit del govern espanyol recorda que no ha tornat a instigar a la sedició des del 2017.
Respecte Carme Forcadell i Dolors Bassa, els informes destaquen que les dues han apostat per la via dialogada, recollint manifestacions públiques fetes per elles.
El Govern central va aprovar ahir un indult parcial i reversible per als nou presos del procés, als quals ha commutat les penes d’entre nou i tretze anys de presó que els va imposar el Suprem per sedició i malversació, tot i que els manté la inhabilitació per a càrrec públic i condiciona la seva excarceració a què no cometin altres delictes greus en un període d’entre tres a sis anys.
Els nou presos del procés sortiran aquest migdia de la presó en la que compleixen condemna a partir de les 12.00 hores i seran rebuts per membres del Govern i diputats, una vegada sigui efectiu l’indult parcial que va aprovar ahir el Govern espanyol.
En el cas dels set presos a Lledoners, la previsió és que surtin junts de la presó a partir de les 12.00 hores, atenguin la premsa i siguin rebuts per membres del Govern i per diputats. En concret, es tracta de l’exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Josep Rull, de l’exlíder de l’ANC i actual secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que porten més de tres anys i mig a la presó. També està previst que surtin cap a les 12.00 l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que està ingressada a la presó barcelonina de Wad-Ras, i l’exconsellera Dolors Bassa, que abandonarà el centre penitenciari de Puig de les Basses.
Sánchez insisteix en la concòrdia
El Consell de Ministres va aprovar ahir l’indult parcial, una mesura de gràcia que l’Executiu justifica per «raons d’utilitat pública». En una breu declaració institucional sense preguntes a les escalinates del Palau de la Moncloa, el president del Govern central, Pedro Sánchez, va insistir que la concessió d’aquests indults pretenen obrir una nova etapa de diàleg que acabi amb l’enfrontament a Catalunya. «Les raons d’utilitat pública tenen a veure amb la necessitat de restablir la convivència i la concòrdia en el si de la societat catalana i en el conjunt de la societat espanyola», va proclamar Sánchez. Segons ell, amb els indults «hi ha camí» per a la concòrdia en el si de la societat catalana i de la societat espanyola en general.
«El Govern central ha pres aquesta decisió perquè és el millor per a Catalunya, perquè és el millor per a Espanya i conforme amb l’esperit de concòrdia i de convivència de la Constitució espanyola». Va precisar que «Catalunya sense Espanya ni seria europea, ni pròspera ni plural, ni seria Catalunya» i «Espanya sense Catalunya simplement no seria Espanya». La mesura de gràcia va recalcar que no exigeix que els beneficiats per ella canviïn les seves idees. «No esperem tal cosa. De fet, les persones empresonades mai van ser sancionades per les seves idees, sinó pels seus actes contraris a la legalitat democràtica», va afegir. Sánchez va insistir en les seves paraules pronunciades dilluns a Barcelona en les quals va defensar que els indults no només beneficien els nou dirigents independentistes, sinó «centenars de milers de catalans i catalanes que se senten solidaris amb els que estan presos i molts d’altres a Catalunya i a Espanya que no van donar suport als seus actes però que creuen que ja han complert prou càstig». «És el moment de la política, de passar pàgina, de concentrar forces i millorar la vida del nostre poble en aquests temps de dificultats i de moltes esperances», va concloure.
Els arguments
L’Executiu de Pedro Sánchez raona, en l’informe dels indults, de 32 pàgines, al qual va tenir accés El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, que «el càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte» com la que viu Catalunya i que, a vegades, «el compliment de penes privatives de llibertat per part de líders socials o polítics pot reforçar les lògiques del conflicte, generant una falsa percepció d’injustícia en els qui veuen als seus representants empresonats». Sobre Oriol Junqueras, l’expedient fa referència explícita al fet que va rebutjar en un article recent la via unilateral cap a la independència. En aquell escrit Junqueras deia que aquesta ruta cap a la secessió no és «viable» ni «desitjable», i donava suport a la concessió dels indults. L’Executiu també subratlla l’«evolució» del líder d’ERC «cap a la cerca de solucions dialogades per a millorar la convivència a Catalunya».
Sobre Jordi Sànchez, el Govern sosté que el seu empresonament «afecta indubtablement» a la convivència, «condicionant negativament les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya i obstaculitzant la superació del conflicte». Així, justifica el perdó al·legant que és un «destacat referent social» dins de l’àmbit independentista, fins i tot «un dels principals actors polítics de l’escena catalana» en ostentar una «doble condició», de líder social i ara com a secretari general de la tercera força política a Catalunya.
En el cas de Jordi Cuixart, el Goern repassa en l’informe la seva trajectòria i la seva «indubtable posició preeminent en la societat civil independentista» per concloure que el seu empresonament com a líder social «no contribueix positivament a rebaixar la tensió existent». Admet que part de la societat catalana comparteix el seu activisme polític i social «que són legítims i pels quals no ha estat condemnat», a diferència del que ell reivindica, i rebutja l’amnistia que predica per «inconstitucional».
